divendres, 12 de juliol de 2013

Col·legi de l'Art Major de la Seda. València (L'Horta)

Imatge capturada en Internet
En el carrer de l’Hospital de la ciutat de València es troba el Col·legi de l’Art Major de la Seda, casona del segle XV, adquirida en 1492, com a seu social, pel Gremi de Velluters. La seda va constituir una de les principals indústries del País Valencià entre els segles XV i XVIII. Només el nucli que ara coneixem com a barri de Velluters arribà a tindre 3.800 telers. El conreu de la morera, destinada a l’alimentació dels cucs de seda, s’estenia per tot arreu, fins que el declivi de la indústria sedera va deixar pas al cultiu del taronger.

L’edifici, de planta trapezoïdal, ha sofert diverses transformacions amb el pas dels anys; l’última, a càrrec de l’arquitecte Carles Llamosi, després de la Guerra Civil. Ocupa una extensió de 2.500 m2 repartits entre un xicotet hort i el propi edifici, que consta de tres plantes. La construcció actual, en estil barroc, és del segle XVIII.

La façana consta d’una porta amb llinda que llueix el capel cardenalici de Sant Jeroni, patró de l’ofici; balcons de ferro forjat i taulells policroms amb temes diversos, especialment el capel, el tellerol, els ferros i la llançadora (útils de l’ofici).

Imatge capturada en Internet
A l’interior hi ha una capella, un saló d’actes i l’arxiu del Gremi, amb important documentació dels segles XV al XIX, perfectament catalogada. Hi ha, també una escala de caragol d’estil gòtic llaurada en guix endurit, profusament decorada i atribuïda a Pere Compte (¿?-1506). Hi destaquen els importants sòls de ceràmica del Saló d’Actes, que és l’estància més luxosa del conjunt; compta amb quatre balconades decorades per la banda inferior amb vistosos taulells taulells policromes amb decoració floral. El sostre és obra de Josep Vergara (1726-1799).

En 1686 l'antic Gremi de Velluters es va convertir, per reial privilegi dei Carles II (1661-1700), en el Col·legi de l'Art Major de la Seda. Pel decret de Nova Planta, promulgat per Felip V (1683-1746), els gremis i col·legis perderen la seua representació en el Consell de la Ciutat. En 1813 amb l'aprovació del decret de llibertat d'indústria aprovat per les Corts de Cadis el Col·legi va ser dissolt.

Imatge capturada en Internet

L'edifici va ser declarat Monument Històric Artístic en 1981; Bé d'Interès Cultural en 1982, i, el 16 de març de 1995, la Generalitat Valenciana li va concedir el titulo de Col·lecció Museística Permanent.
Imatge capturada en Internet

Al seu interior s’hi conserven teles clàssiques valencianes dels segles XVII i XVIII, una col·lecció de les màquines i dels utensilis que es feien servir en l’ofici: tellerols, verguetes, llançadores, canilleres, màquines de Jacquard, de passamaneria, espolins, etc. Amb les quals es vol instal·lar-hi un Museu Etnogràfic Tèxtil. El Col·legi també va fer, antigament, classes de teoria dels teixits, anàlisis, disseny i posada en carta dels dibuixos decoratius; important tasca divulgadora per al coneixement de les teles d’espolí i demès teixits valencians dels segles XVII i XVIII.


Malgrat tot, En el present moment el Col·legi es troba tancat al públic, en un estat de conservació deplorable i, el que es pitjor, amb molt poca voluntat per part de les autoritats per a iniciar les actuacions, urgentíssimes, per a la restauració de tan important bé cultural valencià.
Imatge capturada en Internet


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada