dijous, 6 de novembre de 2014

La Vall dels Alcalans (La Ribera Alta)


Es tracta de una comarca històrica actualment integrada en la Ribera Alta. Els pobles que la composen són:

MONTROI

Compta amb un terme integrat en la Vall dels Alcalans en què cal visitar els paratges de les serres del Caballón i de Dos Aigües.

Alqueria musulmana que en aquella època abastà prou importància. Amb la conquesta de Jaume I (1208-1276) fou donada, el 1238, a Roderic de Liçana; en 1307 pertanyia al mestre del Temple i desprès, successivament, a Roderic de Corella, a Melcior Mercader i a Romeu de Corbera (1410-1445), mestre de Montesa, qui va adquirir-la en 1436 i va establir-hi una comanda; fins l'expulsió de 1609 fou un lloc de moriscs que en 1510 tenia 38 cases, en 1609, 70 i en 1663, tan sols, 5.

Segons Cavanilles (1745-1804), el 1795 produïa seda, blat, dacsa, vi, oli i garrofes. A hores d'ara l'economia continua depenent de l'agricultura.
Quant al patrimoni, esmentarem l'església de sant Bartomeu, neoclàssica, del XVIII i el castell de què no romanen més que la torre principal i vestigis de la muralla i el Museu Valencià de la Mel.

Un dels esdeveniments més coneguts del poble es la Fira Valenciana de la Mel (Fivamel), declarada d’Interés Turístic Local. On, amb la mel com a producte principal creix tot un mercat de productes (pol·len, gelea reial, herbes medicinals, vins dolços, torrons, etc) relacionats amb la salut i l’alimentació.

Les falles, a l’igual que en altres pobles de la comarca es cremen una setmana després que a València.



MONTSERRAT

Imatge capturada en Internet
El terme, regat pel riu Magre, ofereix diversos paratges naturals com ara la serra del Castellet (que per la seua morfologia, en forma de dents de serra, diuen que podria donar nom al poble), la cova Fumada, on es poden observar aus migratòries; o les fonts del Pantà , lloc d'esbarjo al redós d'un antic embassament del XVII; la de la Querència i les de Birlongo i la de la Soroixa entre les quals es poden trobar fòssils.

A la serra del Castellet i a ambdues bandes del Portell s'han trobat eines i atuells del Bronze; també al Castellet i a la zona de l'Algroix hi ha restes d'edificis romans. Alqueria i fortalesa islàmica, fou donada l’any 1240 per Jaume I (1208-1276) a Eximén de Tovià, segons consta en el Llibre de Repartiment on apareix en llatí el nom del poble com Monteserratu; en 1245 Joan Brusca li atorga carta pobla; en 1307 el senyoriu recau en els Pérez de Zapata i en les seues mans romandrà fins 1763; el 1349 li fou concedit el mer i mixt imperi a Raimon de Castellví; en 1599 el rei Felip III (1578-1621) va concedir a Lluís Pérez Zapata de Calatayud el títol de compte del Reial; després de l'expulsió vint moriscs es convertiren al cristianisme i d’aqueixa manera pogueren romandre junt als catalans i aragonesos que vingueren amb la nova carta pobla de 1611; en 1736 passa a ser propietat dels Villahermosa .

Tradicionalment l'activitat econòmica de la població ha estat l'agricultura de secà. Actualment els pocs habitants que es dediquen a l'agricultura ho fan al taronger; la resta sol treballar en el sector serveis o en el de la construcció, fora del poble. A la Cooperativa s'hi produeix la “Mistela Nova” marca d'un bon producte que s'està exportant arreu de l'estat.

El poble conserva la fesomia morisca amb els típics carrers i atzucacs torts i estrets. El patrimoni montserratí ens mostra:

ü  Castell_dels_Alcalans o Castellet de Montserrat. Construït pels àrabs sobre un emplaçament ibèric. Tingué molta importància en època de les taifes . Actualment, tot i estar declarat BIC , no hi ha més que alguns trossos de la muralla i dels fonaments de les torres.
ü  Església de Nostra Senyora de l'Assumpció. Herreriana, de 1637. Alberga imatges i obres d'art interessants.
ü  El Pòsit. Antic edifici agrícola, de 1792. Actualment és la Biblioteca Pública.
ü  Escoles Velles. De 1889. A hores d'ara alberga es dedica a diferents activitats públiques.
ü  Barri de l'Era Alta. Des d'on es pot albirar un bon panorama.

A Montserrat, com a tants indrets de la nostra geografia, es planten falles, però el detall que les caracteritza és que es fan dos diumenges després de sant Josep.


REAL DE MONTROI

Imatge capturada en Internet
Municipi integrat en la Vall dels Alcalans amb un magnífic entorn natural, en què destaquen les serres de Martès i de l’Ave.
Real fou una alqueria musulmana que el 1240 fou donada a Eximén de Tovià; el 1347 passà a Roderic Sanç i el 1616 Felip III (1578-1621) concedí el comtat a Lluís Pérez Zapata; lloc de moriscs, despoblat el 1609, el 1646 tenia 24 cases; segons Cavanilles (1745-1804) el 1795 produïa seda, blat, dacsa, vi, oli i garrofes.

La seua economia és mixta:secà (vinya, oliva i garrofer) i regadiu (taronger, fonamentalment). Té alguna importància la producció vinícola i l’avicultura.

L'únic monument de què tenim coneixement és l'església de Sant Pere Apòstol, del segle XVIII.

Com a curiositat comentarem que Real de Montroi crema falles però amb la particularitat que ho fa una setmana abans que la resta de pobles i ciutats que també ho fan; de manera que és la primera localitat en celebrar l'arribada de la primavera amb el ritus del foc.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada