dimarts, 4 d’abril de 2017

La Vall d'Uixò (La Plana Baixa)

El major atractiu paisatgístic i turístic, a més de constituir el símbol més característic del poble, són les Coves de Sant Josep. Al llarg d’un trajecte de quasi tres quilòmetres navegant pel riu subterrani homònim —és el riu subterrani més llarg d’Europa— s’hi poden observar els mil i un capritxos que la natura ha creat en forma de cavitats, estalactites i estalagmites. Per als amants del senderisme hi ha diverses rutes de què destaquem el sender Font del Nogueret-Font de Cabres.

Wiquipedia. Treball propi d'Electrostatico
També coneguda com Vall Llarga, Vall del Duc o, rònegament, La Vall, el topònim actual provindria del llatí: “Vall del Sol”. Recents excavacions arqueològiques han tret a la llum el poblat ibèric de Sant Josep, declarat Bé d'Interés Cultural en 1981; es tracta d'un jaciment amb una antiguitat de més 15.000 anys. Així mateix, a les coves de què hem parlat més amunt, s'han trobat pintures rupestres d'estil esquemàtic, que adquireixen gran valor per tractar-se de l'única mostra d'aquest art en la comarca de la Plana Baixa. Que els romans hi estigueren ho demostren làpides, aqüeductes i canals d'aquesta època. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en aquesta vall, diferents tribus àrabs, procedents del nord d'Àfrica, com ara els Zenete i els Bautasy. Tanmateix s'hi crearen gran nombre de poblats. Les tropes de Jaume I (1208-1276) ocuparen la vall el 1238, a la qual cosa va seguir una rebel·lió dels musulmans, amb la qual aconseguiren una carta de població que respectava la religió, els usos i els costums islàmics. La vall passà, en part, a l’Infant Jaume d'Aragó i la resta a jurisdicció directa de la Corona. Va pertànyer posteriorment a successius senyorius fins arribar als ducs de Sogorb que solament el perderen quan l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812. En el segle XVII s'hi formaren dos nuclis de població, el primer format per l'Alcúdia, Banigafull, Zenete i el segon per Benizabat i Zeneja. Després l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realitzar una repoblació del mateix amb gents procedents del Maestrat de Montesa. 
Durant la guerra de Successió es va inclinar pel bàndol de Felip V (1683-1746), per la qual cosa rebria alguns privilegis. Fou escenari d'enfrontaments bèl·lics durant les guerres carlines. El progressiu augment dels dos municipis (ambdós comptaven amb parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a assolir el 1926 el títol de ciutat. Quant a la seua demografia, romangué pràcticament deshabitat després l'expulsió dels moriscos, de la qual no es va recuperar fins el segle XVIII (1.895 habitants el 1715). A partir d'aquesta data, mantindria un progressiu creixement fins l'actualitat, molt major durant el franquisme a causa de la immigració, atreta pel la principal indústria local: el calcer, que a partir del 1920 potencià la família Segarra.


A banda de les citades coves de Sant Josep té com a atractius patrimonials:
  • Aqüeducte romà, situat en l'interior de l'urbs, reformat pels àrabs. 
  • Església arxiprestal de l'Assumpció. Segle XVIII, de grans proporcions i impressionant portalada barroca.
  • Església de l’Àngel Custodi. 1634. D'estil barroc i amb decoració neoclàssica.
  • Ermita del Sant Crist del Calvari. Segle XVIII. Amb taulellets de l’Alcora en la façana.
  • Ermita de Sant Vicent Ferrer. Segle XVII.
  • Ermita de Sant Antoni. Finals del segle XVII
  • Ermita de la Mare de Déu del Rosari. És una de les ermites més antigues de la ciutat. Restaurada recentment.
  • Ermita de La Sagrada Família, del segle XVIII.  L'edifici, antiga hostatgeria, s'ha rehabilitat per a acollir diferents exposicions i mostres sobre els costums i usos locals, així com del pas d'antigues civilitzacions per les nostres terres.
  • Museu Arqueològic.
  • Centre Cultural Palau de Vivel
  • Teatre Municipal Carmen Tur
  • Torre de Benissahat. Única torre existent en l'actualitat en l'interior del nucli urbà. Va ser construïda en època medieval, segurament islàmic.
  • Sistema Hidràulic: Aqüeducte de Sant Josep i l´Alcúdia. Conjunt d'aqüeductes, d'origen romà el de Sant Josep, i medieval el de l'Alcúdia, restaurat recentmen. En l'actualitat es conserva aquest atractiu turístic en condicions òptimes habilitat com a zona d'oci i públic.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada