El riu Canyoles, o d'Albaida, rega el terme municipal
que s'estén al llarg de la vall de Bixquert i presenta com a accidents geogràfics
més importants la serra Vernissa, la serra Grossa i la del Castell, en la vesant
de la qual es recolza el castell. Compta amb les pedanies d'Anahuir, el Reialenc,
Sorio i Torre Lloris.
Hi ha importants deixalles prehistòriques que daten de l'etapa mosteriana,
com a una important indústria del sílex o el crani de l'home de Neanderthal trobat
a la Cova Negra (declarada Paratge Natural Municipal el 30 de març de 2006). Ja
en època ibera Sait o Saitabi emetia moneda i era una de les ciutats
més importants de la Contestània, territori que abraçava des del Xúquer fins el
Segura. L'organització administrativa romana de Saetabis Augusta com
a ciutat de dret llatí es realitzà en temps del primer emperador. Arribà a tenir,
per la seua situació estratègica com a nus de comunicacions i la seua destacada
fabricació de teixits de lli, una significativa rellevància durant l'alt imperi;
d'aquella època hi ha làpides funeràries, una torre i columnes a l'ermita de Sant
Feliu. En l'època visigòtica va assolir l'estatus de seu episcopal i els seus bisbes
participaren en els Concilis de Toledo. Hi ha les restes d'una basílica paleocristiana.
Durant l'època musulmana Medina Xateba va ser cap d'una Kora o districte
que s'estenia des del riu Xúquer fins el port de Biar. En el segle XI s’hi crea
la primera fàbrica de paper, fet de pasta d'arròs i de lli, de tot Europa, de la
mà d'Abú Masaifa. El paper
era exportat a Itàlia, Egipte i l'Orient. La decadència de la indústria paperera
va tenir molt a veure amb les persecucions religioses dels almoràvits i, sobre tot,
dels almohades que provocaren la fugida dels jueus de Xàtiva, principals fabricants
de paper.
També en el XI i baix el comandament del governador Ibn Maqur el
castell hagué de suportar el setge de les tropes d'Al-Qádir. A principis del XIIl els almoràvits derrotats pel
Cid
(aprox.1043-1099) en la batalla de Quart es refugiaren en el castell. Dels moros
ha arribat als nostres dies una pica, l'arc del palau de Pino Hermoso, la plaça
del Mercat, la Torre del Sol i el sistema de conducció d'aigües. Fou conquistada
per Jaume I (1208-1276) el 22 de maig de 1244, després del tractat d'Almizra
que fixava les fronteres entre les Corones aragonesa i castellana. Es pot considerar
carta pobla –amb els mateixos privilegis que València– del barri cristià el document
del 18 d'agost del 1250, pel qual el rei concedia a Xàtiva un terme municipal que
comprenia des del Xúquer fins Almansa i des de Corts de Pallars fins a Carrícola
i el privilegi de celebrar fira. La jueria tingué la seua franquícia de repoblació
el 1268 i la moreria va rebre carta pobla el 1251. Fou declarada ciutat el 1347
per Pere IV el Cerimoniós (1319-1387) per la seua fidelitat en la Guerra
de la Unió. Durant tota l'època foral fou la segona ciutat en població i en importància
política del Regne, després de València; gaudia de vot en Corts i era capital de
la Governació "dellà el riu Xúquer fins el riu de Xixona", amb un territori
que comprenia més de 500 pobles. El segle XVI estigué marcat per la guerra de les
Germanies en què tingué un destacat paper el famós personatge conegut com l'Encobert.