Cases Baixes (El Racó d'Ademús)

Aquest xicotet poble, de poc més de 200 habitants,  s'ubica a la marge dreta del Túria, el qual travessa el terme a l'igual que les rambles del barranc Hondo, la de Benarraizo, el riu Sesga i el barranc del Cerrado. El seu terme ofereix interessants paratges naturals com ara el Pozo Salao ––brollador d'aigua salada––, la Chopera del Molino o las Cambretas i moltes fonts com ara, Armajal, Cañota, Covatillas, Pozuelo o Fuente Vieja on hi ha un llavador. Les principals altures són el Puntal del Peloto (1.264 m), La Somera (981 m), Peña Alta (1057 m), Pino Cacho (1083 m) i el vèrtex geodèsic de tercer ordre de la Molatilla (1045 m).

Cases Baixes.

Cavanilles (1745-1804) l'anomena Casas Baxas i Madoz (1806-1870), Casas del Río Bajas. De fundació musulmana, fou conquerida pels cristians el 1210, amb la resta del Racó i, desprès de tornar a mans àrabs, fou integrada en el Regne de València per Jaume I (1208-1276) el 1259; en 1745 obté l’autonomia eclesiàstica i el 5 de juny de 1838 va independitzar-se d'Ademús, del que era aldea. Com la resta de la comarca es troba immersa en un greu procés de despoblació, fins el 1900 la tendència demogràfica era a l'alça, però a partir de 1930 la davallada és imparable deguda a la immigració cap a Sagunt, València i Barcelona.

El Túria al seu pas pel poble

Al seu interessant casc antic trobem una bona representació de l'arquitectura tradicional de la zona. També hi ha al terme una xarxa de pallers i la Barraca Grande, interessant edificació rural. Els monuments més destacats són el Molino del Agua, edifici del XVIII que ha estar recentment restaurat i on pot veure's el funcionament d'aquests molins que hi havia arreu en altres temps i l'església de sant Salvador erigida en segle XIX i restaurada en 1996.

Església de Sant Salvador

L’economia es basa en l'agricultura i els seus principals productes són les pomes esperiegues ––aromàtica varietat pròpia del Racó––, les olives i les ametles. També hi ha alguna activitat ramadera.

Font en el paratge del Molí.

El plat típic són las gachas,i també el guisat amb creïlles, fesols, card i porc; els migotes, les almortas, els gaspatxos, les pilotes de sant Anton i, de dolç, mona de pasqua, rotllos d'anís i magdalenes.

Carrer típic

Cal esmentar, pel que tenen d'entranyables, les festes de sant Anton en què diferents grups de veïns passen la nit del 17 de gener al voltant de les seues fogueres cantant, torrant carn i bebent vi.

Més informació: País Valencià, poble a poble i Facebook

Antella (La Ribera Alta)

Antella

Antella se situa en la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alberic, Alzira, Càrcer, Cotes, Gavarda i Sumacàrcer.

El seu indret més conegut és l’Assut, construït per ordre de Jaume I entre 1239 i 1260, per a desviar les aigües del Xúquer a la Sèquia Reial ––que naix ací–– i aprofitar-les per a regar tota la zona. En 1739 s’hi construïren les comportes per a regular convenientment el flux de les aigües entre riu i sèquia. La presa, a banda d’aquesta utilitat pràctica, s’aprofita també lúdicament ja que permet la pràctica de la natació o el rem. Entorn de l’Assut se celebra anualment el Triatló d’Antella, u dels més importants de les comarques centrals.

Sèquia Reial del Xúquer

Casa de les Comportes

La passejada pel poble va mostrant-nos, entre algunes cases modernistes, record de l’època en què la taronja propicià una burgesia autòctona, l’església de la Immaculada, xorigueresca, del XVII, aixecada, com era habitual, sobre la mesquita; la torre àrab. únic vestigi que queda de la casa palau senyorial i que, temps enrere, es va fer servir com a presó, i la Casa del Rei.

El fet més tràgic de la seua història recent fou la pantanada de Tous, en octubre de 1982, que afectà greument el poble.

Rellotge de sol en la façana de l'església

Vista del campanar i de la torre àrab.

 Més informació:  País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook.