Aquest xicotet poble, de poc més de 200
habitants, s'ubica a la marge
dreta del Túria, el qual travessa el terme a l'igual que les rambles del barranc
Hondo, la de Benarraizo, el riu Sesga i el barranc
del Cerrado. El seu terme ofereix
interessants paratges naturals com ara el Pozo Salao ––brollador d'aigua salada––, la Chopera del Molino o las
Cambretas i moltes fonts com ara, Armajal,
Cañota, Covatillas, Pozuelo o Fuente Vieja on hi ha un llavador. Les principals
altures són el Puntal del Peloto (1.264
m), La Somera (981 m), Peña Alta (1057 m), Pino Cacho (1083 m) i el vèrtex geodèsic
de tercer ordre de la Molatilla (1045
m).
 |
| Cases Baixes. |
Cavanilles (1745-1804) l'anomena Casas Baxas i Madoz (1806-1870),
Casas del Río Bajas. De fundació musulmana, fou conquerida pels cristians
el 1210, amb la resta del Racó i, desprès de tornar a mans àrabs, fou integrada
en el Regne de València per Jaume I (1208-1276) el 1259; en 1745 obté
l’autonomia eclesiàstica i el 5 de juny de 1838 va independitzar-se d'Ademús, del
que era aldea. Com la resta de la comarca es troba immersa en un greu procés de
despoblació, fins el 1900 la tendència demogràfica era a l'alça, però a partir de
1930 la davallada és imparable deguda a la immigració cap a Sagunt, València i Barcelona.
 |
| El Túria al seu pas pel poble |
Al seu interessant casc antic trobem una bona representació
de l'arquitectura tradicional de la zona. També hi ha al terme una xarxa de pallers
i la Barraca Grande, interessant edificació rural. Els monuments més destacats
són el Molino del Agua, edifici del XVIII que ha estar recentment restaurat
i on pot veure's el funcionament d'aquests molins que hi havia arreu en altres temps
i l'església de sant Salvador erigida en segle XIX i restaurada en 1996.
 |
| Església de Sant Salvador |
L’economia es
basa en l'agricultura i els seus principals productes són les pomes esperiegues ––aromàtica varietat pròpia
del Racó––, les olives i les ametles.
També hi ha alguna activitat ramadera.
 |
| Font en el paratge del Molí. |
El plat típic
són las gachas,i també el guisat amb creïlles, fesols, card i porc;
els migotes, les almortas, els gaspatxos, les pilotes de sant Anton
i, de dolç, mona de pasqua, rotllos d'anís i magdalenes.
 |
| Carrer típic |
Cal esmentar,
pel que tenen d'entranyables, les festes de sant Anton en què diferents grups de
veïns passen la nit del 17 de gener al voltant de les seues fogueres cantant, torrant
carn i bebent vi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada