Cofrents (La Vall de Cofrents-Aiora)

El terme és força muntanyós, amb altures com el port de la Chirrichana (710 m), los Morrones (853 m); Borregueros (800) o la Repunta(678 m); l'afluència del Cabriol al Xúquer forma l'embassament de l'Embarcadero. A banda de la gran quantitat d'excursions a peu o amb bicicleta que s'hi poden realitzar cal remarcar l'interès espeleològic del municipi amb diferents coves de què destaca la Cueva Hermosa i el Volcán. També es pot gaudir de la ruta fluvial que, al llarg dels 14 km que separen Cofrents de Corts de Pallars, recorre el pantà de Corts mostrant al viatger l’espectacular bellesa mediambiental de la zona.

Van ser els romans qui batejaren el lloc amb el topònim “Confluentum” (que significa “confluència”) per ser punt de trobada del Xúquer i del Cabriol, la qual cosa li dóna la seua espectacular fesomia. Entre 1147 i 1172, en època musulmana, pertangué al regne de Múrcia, regit per Ibn Mardanisch. En zona fronterera entre els regnes àrabs i les Corones de Castella i Aragó, la Vall de Cofrents canvià constantment de mans durant el segle XIII; així, després de la conquesta, Jaume I (1208-1276) va cedir-la a Castella sota el qual domini es va efectuar la repoblació. En 1238 Alfons IX (1171-1230) la dóna al seu primogènit l'Infant Sanxo. En 1281 Alfons X (1221-1284) i Pere III el Gran (1240-1285) pacten la cessió a Aragó de la zona i aqueix mateix any nomenen batlle dels castells de Xanals, Xerafuil i Cofrentesa Pere d'Agulló. En 1329 Alfons VI el Benigne (1299-1336) fa donació a la seua muller, na Elionor. En 1369 passa al Patrimoni Real dePere IV el Cerimoniós (1319-1387). Successivament continuà passant de mans en mans de diferents senyors: el marqués de Villena, na Elionor de Villena; el comte d'Oliva i el duc de Gandia. Durant tota aquesta època la permanència de gran quantitat de musulmans en la zona originà diverses friccions entre aquests i la població cristiana; per exemple, en les Germanies els moros recolzaren els nobles en llur interès per sufocar la revolta. En 1574 obtingué independència eclesiàstica de Xarafull. En 1609 l'expulsió morisca suposà un greu trencament demogràfic —tan sols hi romangueren 17 persones––; el duc de Gandia, senyor aleshores de la Vall, dirigí la repoblació amb dures condicions de pagaments, en especial les referides a la partició de fruits. Joan de Navarra, els marquesos de Demax, Isabel de Ladrón, duquessa de Castro; la família Mendoza i Pere Centelles Borja continuen engrossint la nòmina de propietaris del castell i la vila fins que el duc d'Osuna cedeix en cens emfitèutic al plet que des de feia més d'un segle mantenien els pobladors amb els senyors. Va ser capital de la governació o corregiment establert a ran de la instauració borbònica, de què eren partidaris els cofrentíns, que comprenia tota la Vall d'Aiora i part de la Canal de Navarrès. 


El 24 de maig de 1812, a causa de l'oposició a la invasió, les tropes del general napoleònicGranier cremaren els arxius municipals, el pont, afusellaren i segrestaren alguns cofrentins i arruïnaren el castell. Les guerres carlines també afectaren Cofrents on hi hagué diversos enfrontaments. El 1864 una forta riuada provocà la desaparició del conreu de la vinya en el municipi i provocà diverses epidèmies: en 1885, el còlera; en 1890, el tifus; en 1892, la verola. Ja en el XIX, durant el regnat de Ferran VII(1784-1833), és fort l'oposició de la població de la Vall a seguir complint les exigències senyorials.El segle XX marca una important caiguda demogràfica deguda a l'escàs dinamisme econòmic sofert per la comarca. La construcció de la central nuclear (1973-1982), que fou fortament contestat per la població civil del País Valencià, no ha generat el procés de desenvolupament i de llocs de treball a la comarca que van prometre les autoritats per justificar la ubicació, si no ha sigut per la necessitat de peonada i pel desenvolupament d'algunes activitats de serveis.

Tradicionalment sustentada en l’agricultura: blat, dacsa, bresquilla, albercoc, pomes i altres frutals, l’activitat econòmica actual es veu incrementada per la central nuclear.

El casc urbà creix al redós del castell i els seus carrers s'empinen cap a ell deparant al visitant gran quantitat de fonts. El patrimoni local presenta:

• El Castell. D'origen àrab ha sofert diverses destruccions, afegits i modificacions, la qual cosa fa que l'estat de conservació siga diferent segons les zones.
• Balneari de Los Hervideros. En funcionament des de 1902. Relacionat amb el volcà apagat, situat al turó d’Agras.
• Església del Patriarca sant Josep. Construïda en1621 sobre la mesquita.
• Balcó de Pilatos.
• Pont modernista. Aixecat en 1911 per a salvar el Cabriol.
• Ermites de la Soledat i el Calvari.

La gastronomia es basa en els productes de la terra –molt bones les bresquilles– i el seu àpat més conegut és l'olla cofrentina. La beguda local és el zurracapote.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook