El Convent, nom amb què es coneix el santuari, és un dels
llocs més emblemàtics de la comarca del Comtat i, per suposat, d’Agres, tant per la seua importància religiosa com pel seu
entorn natural, ja que esta situat dins mateix de la serra Mariola i del seu
parc natural. S'hi
accedeix per un camí de xiprers i estacions de Viacrucis i és punt de partida
d'interessants excursions a peu per la serra de Mariola.
Comarques del País Valencià
▼
dilluns, 29 de juliol del 2013
dijous, 18 de juliol del 2013
Marines (El Camp de Túria)
El terme municipal
s'enclava al bell cor de la Calderona, la seua orografia és prou esquerpa amb
elevacions com ara el Gorcó (907 m) i el Gerves; quant a la hidrografia, està
solcat pels barrancs de Carraixet i Piedralbilla; hi ha nombroses fonts, la més
popular de les quals és la del Rincón, amb propietats minero-medicinals.
Tradicionalment,
i degut al seu emplaçament, en Marines s’ha
parlat castellà-aragonés. El topònim deriva del llatí Marna “terra calcària i argilosa” que els àrabs convertiren en
Marinas que és com apareix en el Llibre de Repartiment de 1238. No hi ha moltes
troballes arqueològiques però sí constància de que els romans explotaren les
seues pedreres com ho testimonia El Molar, amb restes d'una d'elles; també
record de l’ocupació romana s’hi han localitzat unes villes en l’Hospitalet, la
Carrasqueta i la Maiamona. A ran de
l'ocupació cristiana fou entregada a Pere
Sánchez de Maraynón en el qual llinatge roman, formant part de la baronia
d'Olocau, fins 1359 en què Pere IV
(1319-1387) confisca la baronia a Guillem
Sánchez de Maraynón i Castellví i la dóna, elevada a comtat, a l'almirall Mateu Mercer, el qual fou empressonat i
mort pels castellans durant la guerra dels Dos Peres, moment en què és heredat
per sa filla Joana de Mercer i Sentlier
que ho aporta com a dot al seu matrimoni amb Antoni de Vilaragut i Visconti en poder de la qual família roman
fins 1811 en què, quan era senyor de la baronia Joan Sanz de Vilaragut, s'aboleixen els senyorius.
En 1535 es va
separar d'Olocau per a erigir-se en rectoria de moriscs fins el 1609 i
posteriorment en parròquia. Ja en el segle XX, les inundacions del Túria de
1957 l'obligaren a traslladar-se des del seu històric emplaçament en la serra (comarca
dels Serrans) fins l'actual, en la planícia (comarca del Camp de Túria). A tal
efecte l’Institut Nacional de Colonització va segregar les masies de la Maimona
i del Capell dels termes de Llíria i d’Olocau, respectivament i va iniciar les
obres de construcció del nou poble, que acabaren en 1967. Al seu nou
emplaçament ––i en traslladar-s’hi també veïns de Domenyo––, quintuplica la
seua població: 2.663 habitants, el 1981, encara que posteriorment baixa fins
als 1.795 de 2010; amb el pas del temps els veïns, molts dels quals mai
acabaren d’abandonar el nucli antic, rebatejat ara com Marines el Vell, i també
com Colònia La Marinense, han anat restaurant les cases del poble vell i
tornant-hi de manera que, especialment en estiu, es troba prou concorregut. Al
nord del poble nou es troba el Campament Militar CIR 7.divendres, 5 de juliol del 2013
Castell de Peníscola (El Baix Maestrat)
Jaume I (1208-1276), des d'Alcanyís, decidí la conquesta de Peníscola
l’any 1225, però hagué d'abandonar l'intent per l’inexpugnable de l’alcassaba
àrab, que ocupava el punt més elevat del tómbol de Peníscola. Anys després, el
1233, una vegada entregada Borriana a mans del Conquistador, Peníscola decidí
entregar-se a canvi de que es respectaren les seues lleis, els seus costums i
els seus privilegis. Nogensmenys, en la carta pobla atorgada a Fur de València
el 28 de gener de 1251 desposseirà els moros de tots els seus béns i
propietats, els quals entregarà als nous pobladors cristians.
L'orde del Temple, el 1294, incorporaria als seus dominis Peníscola i el
seu districte territorial. en virtut d’un acord entre Jaume II, el Just
(1267-1327) i Berenguer de Cardona, mestre de l’orde del Temple, pel qual
aquell obtenia la vila de Tortosa a canvi d’una sèrie de castells al nord del
Regne de València.
Començà, a partir d'aleshores i fins el 1307, la construcció de l'actual
castell sobre les deixalles de l'alcassaba àrab; les obres van ser promogudes
per Berenguer de Cardona, Mestre de l'orde a Aragó i Catalunya, i Arnau de
Banyuls, Comanador de Peníscola. Amb la desaparició del Temple, el 1319,
s'incorporaria a la recentment creada Orde de Santa Maria de Montesa. En 1329
Peníscola encapçala una comanda i en el seu castell es crea el Priorat de Sant
Jaume.