Castell de Peníscola (El Baix Maestrat)

Jaume I (1208-1276), des d'Alcanyís, decidí la conquesta de Peníscola l’any 1225, però hagué d'abandonar l'intent per l’inexpugnable de l’alcassaba àrab, que ocupava el punt més elevat del tómbol de Peníscola. Anys després, el 1233, una vegada entregada Borriana a mans del Conquistador, Peníscola decidí entregar-se a canvi de que es respectaren les seues lleis, els seus costums i els seus privilegis. Nogensmenys, en la carta pobla atorgada a Fur de València el 28 de gener de 1251 desposseirà els moros de tots els seus béns i propietats, els quals entregarà als nous pobladors cristians.

L'orde del Temple, el 1294, incorporaria als seus dominis Peníscola i el seu districte territorial. en virtut d’un acord entre Jaume II, el Just (1267-1327) i Berenguer de Cardona, mestre de l’orde del Temple, pel qual aquell obtenia la vila de Tortosa a canvi d’una sèrie de castells al nord del Regne de València.

Començà, a partir d'aleshores i fins el 1307, la construcció de l'actual castell sobre les deixalles de l'alcassaba àrab; les obres van ser promogudes per Berenguer de Cardona, Mestre de l'orde a Aragó i Catalunya, i Arnau de Banyuls, Comanador de Peníscola. Amb la desaparició del Temple, el 1319, s'incorporaria a la recentment creada Orde de Santa Maria de Montesa. En 1329 Peníscola encapçala una comanda i en el seu castell es crea el Priorat de Sant Jaume.

Arquitectònicament, el castell, d’estil romànic de transició, respon al model de fortalesa-convent que en època de les croades es va estendre per tota la cristiandat. En la seua construcció s’hi utilitzaren les més avançades tècniques d’arquitectura militar per a reforçar les ja, per si soles, fortes defenses naturals del turó.

L’arribada de Benet XIII, el Papa Luna, i la seua cort, a banda de donar-li renom universal i llustre intelectual portà algunes reformes com ara la construcció d’un palau residencial per al papa i del portal de Sant Pere (actualment cegat) que va servir d’ embarcador per al pontífex, del qual encara conserva l’escut d’armes. Felip II (1527-1598), per a protegir-la dels atacs dels pirates barbarescs, va afegir noves fortificacions artilleres executades per l'arquitecte italià Joan Baptiste Antonelli (1550-1616). Amb l'esclat de la guerra de Successió, la ciutat es va declarar partidària de la causa de Felip V (1683-1746), va resistir el setge de les tropes angleses (1705-1707) i va ser fortificada de nou; a més se li va afegir el Santuari de la Mare de Déu de l’Ermitana. El 1812 fou ocupada pels francesos i rescatada per la corona espanyola després d’un violent bombardeig naval que arrasà les cases i destruí part del castell.

A hores d’ara, dedicat usos culturals i turístics, es pot considerar el millor exemplar d’arquitectura medieval del País Valencià i un dels millors d’Europa. En 1931 va ser declarat Monument Nacional. 

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca, Castell de Peníscola i en Facebook