Castell de Santa Bàrbara. Alacant (L'Alacantí)

Situat en el centre de la ciutat d’Alacant, sobre la muntanya del Benacantil, el Castell de Santa Bàrbara, posseeix un alt valor estratègic ja que des d’els seus 166 m. d’altitud, domina tota la badia d’Alacant. El nom li ve donat per què fou pres per l’Infant Alfons de Castella, futur Alfons X el Savi (1221-1284), als àrabs el dia 4 de desembre de 1248, festivitat de santa Bàrbara. S’hi pot accedir mitjançant un túnel excavat en la roca ––davant de la platja del Postiguet–– de més de dos-cents metres de llargària que porta a dos ascensors que pugen fins al cim. També es pot arribar a peu o amb cotxe.

Els precedents de l’actual fortalesa són unes restes de l’Edat del Bronze, una instal·lació ibera dels segles IV-III aC i una romana d’època republicana. És possible que durant l'Alt i el Baix Imperi hi hagués algun tipus de fortificació com ho demostraria la troballa de ceràmica de l'època en les vessants del mont; però la primera instal·lació seriosament contrastada prové del segle VIII amb un assentament siri que donà lloc als actuals barris de Santa Creu i Sant Roc, origen de l'actual ciutat. Fou Alfons X el Savi qui, en 1248, va conquistar la fortalesa, que, en 1295, va ser incorporada a la Corona d'Aragó.

Pere el Cerimoniós (1319-1387) va fortificar el recinte i Carles I de Castella (1500-1558), a principis, del XVI, va ampliar la fortificació. Entre 1562 i 1580 Felip II (1527-1598) va encarregar la construcció de la majoria de les dependències que han arribat fins als nostres dies. Malgrat tot, en 1689 la flota del francès Jean II d’Estrées (1624-1707) bombardejara el castell fins, quasi, arribar amb ell. La guerra de Successió, en què Alacant va recolzar l'arxiduc, va marcar el declivi de la fortalesa, greument danyada, pels bombardeigs dels borbònics que acabaren per prendre-la el 1709. Posteriorment, amb motiu de la insurrecció cantonal de Cartagena, en 1873, tornà a ser bombardejada i, en les acaballes del XIX, van desarmar-se els canons.

Abandonat i pràcticament en ruïnes, hagué d’esperar fins 1963 en què, declarat Monument Històric-Artístic Nacional, va ser obert al públic.

A hores d’ara es troba molt reconstruït i sense a penes històrics. Posseeix tres parts ben diferenciades per altures i èpoques:

• La Pilastra del Castell. En la part més elevada. És el lloc on estigué l’alcassaba. Ara conserva les estàncies més importants, les afegides per Felip II en 1580: Sala Felip II, Pati d’Armes, Corp de Guàrdia o el Baluard de la Reina. També hi ha les runes de l’ermita de santa Bàrbara i les d’una torre gòtica, coneguda en els plànols antics com el Macho del Castillo.

•  La Torreta. És un basament del segle XI que conté els elements més antics, com ara la Torre de l’Homenatge. També hi ha el Baluard dels anglesos, la Casa del Governador o el parc d’Enginyers.

• El Revellí del Bon Repòs. Conserva la porta de accés al que fou Reial Consolat del Mar, destruït en un bombardeig. Actualment és l’aparcament del castell.

   Si s’ha pujat en els elevadors val la pena baixar passejant pel Parc de l’Ereta i gaudir de les vistes sobre el casc antic de la ciutat al que s’arriba al final de la passejada.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook