Puçol (L'Horta)

El terme municipal s'estén des dels darrers estreps de la serralada ibèrica ––Mont Picaio, on rau un dels complexes hostalers més antics de L'Horta–– fins a la mar. Hi ha la Finca Municipal La Costera amb alberg juvenil i zones d'esbarjo, declarada el 23 de setembre de 2005 Paratge Natural pel Govern Valencià. Els nuclis de població de Puçol, Els Monestirs, Platja i Alfinach allotgen la població puçolenca.

Els primers moradors de què tenim notícia són els romans que en el segle II aC s'assentaren al Trull del Moro i el batejaren Puteus (pou); després hi arribaren els moros que ja l'anomenaren Puçol i hi establiren el sistema de reg per sèquies que encara es manté. Quan en 1236 Jaume I (1208-1276) conquestà El Puig, Puçol fou lliurat a les tropes del conqueridor el qual donà el lloc a Asalit de Gudal, qui va poblar-lo amb 40 cristians el 29 de novembre del 1242; pel maig de 1243 tornà a vendre’l a la Corona per 18.000 sous.

El rei, en novembre d'aquest any, atorgà l'alqueria i lloc de Puçol, repartit, meitat per meitat, entre el bisbe i Cabildo de València, i el convent de Roncesvalles, al qual va comprar la seua part el Cabildo per 9.000 sous el 1244, quedant d'aquesta manera en total propietat de la catedral de València fins l'extinció del senyorius en el segle XIX. El 1262 s'hi atorgà una carta pobla per a 27 pobladors; el 1288 el bisbe de València, Romuald Peset, adjudicà les rendes de Puçol a la casa de l'Almoina; el 1317 atorgà nova carta pobla per a 39 pobladors i llurs successors, donant tres jovades de terres de regadiu, a més d'hortes; a canvi, els pobladors devien donar al senyor entre una setena i una onzena part dels fruits que recolliren i unes gallines, demés havien de pagar un cens, la fadiga i el lluïsme.

En el segle XIV una epidèmia de pesta negra va afectar la població, que no es recuperaria fins el segle següent, a la qual cosa va contribuir l'existència d'un xicotet punt per a l'exportació de fruites. En les Corts Valencianes (1484-1485) de Ferran II (1452-1516) el braç eclesiàstic demanà l'exempció per a la Universitat de Puçol del tribut de sopar, que ja l'havia concedit Jaume I, però que des de Martí I (1356-1410) es venia exigint; en les Corts (1537) de Carles I (1500-1558) va demanar franquícia de pagar maridatge i coronatge i d'altres drets reials; en les del 1522 sol·licità que es mantinguera la concòrdia que atorgava a Puçol la llibertat d'entrar la meitat de la collita del vi sense pagar cisa; en les del 1604 es tornà a demanar que es perllongara la franquícia de pagar lleuda, peatge o qualsevol altre dels drets reials; en les del 1626 l'església pregà exempció de pagar el dret d'amortització i segell de dues mil lliures.

El fet d'armes més important esdevingut al municipi fou la Batalla de Puçol, el 25 de setembre de 1811, quan el general francès Suchet (1770-1826) va derrotar les tropes espanyoles i va trobar el camí franc per a la conquesta de València ciutat. A finals del segle XVIII i principis del XIX la principal producció de Puçol es basava en el cep ––hi produïa uns 42.000 cànters de vi––, a més de tenir cultius com ara garroferes, oli, blat, seda, tota classe de fruites i llegums; comptava amb set almàsseres, dos molins fariners, cinc forns de cuir pa. En 1960 hi arribà la fàbrica Cointra que va canviar la fesomia del poble amb la construcció d'un barri per als immigrants que vingueren a treballar-hi.

L'economia actual es basa en l'agricultura però també abasten importància la indústria i el turisme. Com a oficis artesans conserven certa presència la cistelleria i la corretgeria.

Patrimoni:

• Església dels Sants Joans. Manada construir per l'arquebisbe de València, Joan de Ribera (1532-1611), juntament amb el Palau Arquebisbal, a partir de 1587. S'hi va crear, a més, un dels primers jardins botànics de la península, de què hi ha encara el mur que el voltava.
• La Torreta. Torre defensiva del segle XIV.
•  Muralla del Palau Arquebisbal. Únic vestigi del Palau Arquebisbal aixecat en el XVII, que fou enrunat el segle passat
•   Església de Santa Marta.
•   Ermita de la Mare de Déu del Carme.
•   Convent de Carmelites.
•   Molí de vent. Probablement moro. Un dels pocs exemplars que ens queden al País d'aquest tipus de construccions.
• Monument al toro encaixonat.

Les celebracions culturals més importants giren en torn a dues de les dates més emblemàtiques per als valencians: el 9 d'octubre i el 25 d'abril; en ambdues se celebren setmanes culturals que inclouen certàmens com ara el Premi Literari "Vila de Puçol", el Premi de Pintura "Vila de Puçol" o el Premi de Poesia “Josep Mª Ribelles” aquest últim en homenatge al poeta Josep Maria Ribelles i Llobat (1932 - 1997), fill del poble.