 |
| Benissivà |
Vall allargassada solcada pel riu Gallinera, que naix
al municipi, el qual està composat pels nuclis de Benirrama,
Benialí, on està l’Ajuntament; Benissivà, Benitaia, La Carroja, Alpatró, Llombai
(avui, despoblat) y Benissili. Gràcies a les abundants pluges, canalitzades per
un munt de barrancs, el paisatge és encisador de tan verd. Les altures més importants
són L'Almiserà (757 m), el Penyol Gros (854 m) i la muntanya del Xarpolar (900 m.).Un
altre atractiu del terreny són les més de trenta fonts amb excel·lents aigües. Hi
ha també nombroses pintures rupestres. Una ruta, perfectament senyalitzada i adequada,
permet, al llarg de 16 km visitar els vuit pobles que componen la vall.
 |
| Benirrama |
Ja en
el Paleolític Mitjà en trobem (Cova d’en Pardo, Cova de l’Àliga) els primers indicis
de població. Del Bronze tenim record en el poblat de la Foradà, el castell d’Alpatró
o la Cova de de les Llànties, entre d’altres. El poblat ibèric del Xarpolar ––descobert
en 1928 per Ferran Poncell–– és el millor,
però no l’únic vestigi d’aquells pobladors. Dels romans ben poca cosa roman; no
així dels moros, dels que hi ha notícia des del segle X, quan fundaren diversos
llogarets, la majoria dels quals ja han desaparegut i dels quals romanen Benissivà,
Benitaia i Benialí. D’aquesta època la peça més important que es conserva és la
làpida sepulcral d'Alpatró. Rere la conquesta
per les tropes cristianes, hom convertí en nucli de resistència del cabdill musulmà
Al Azraq (1208-1276). El senyoriu va ser propietat de l'infant Pere d'Aragó,
fill de Jaume II (1267-1327), i més tard passà al ducat de Gandia. Demarcació
de moriscs, comptava amb 400 llars el 1609, que participaren en les revoltes motivades
a causa de la seua expulsió. En 1611 se signa a Benialí carta pobla per a 78 famílies
mallorquines, l’empremta de les quals encara es conserva en costums com ara la fabricació
de tot tipus d'embotits i molts modismes de la parla pròpia d'aquells. En 1937,
en el decurs de la guerra de 1936-1939, va emetre’s a la vall paper moneda. Des
de 1960 l’emigració ha minvat progressivament la població.
.JPG)
