La Vall de Gallinera (La Marina Alta)

Benissivà

Vall allargassada solcada pel riu Gallinera, que naix al municipi, el qual està composat pels nuclis de Benirrama, Benialí, on està l’Ajuntament; Benissivà, Benitaia, La Carroja, Alpatró, Llombai (avui, despoblat) y Benissili. Gràcies a les abundants pluges, canalitzades per un munt de barrancs, el paisatge és encisador de tan verd. Les altures més importants són L'Almiserà (757 m), el Penyol Gros (854 m) i la muntanya del Xarpolar (900 m.).Un altre atractiu del terreny són les més de trenta fonts amb excel·lents aigües. Hi ha també nombroses pintures rupestres. Una ruta, perfectament senyalitzada i adequada, permet, al llarg de 16 km visitar els vuit pobles que componen la vall.

Benirrama

Ja en el Paleolític Mitjà en trobem (Cova d’en Pardo, Cova de l’Àliga) els primers indicis de població. Del Bronze tenim record en el poblat de la Foradà, el castell d’Alpatró o la Cova de de les Llànties, entre d’altres. El poblat ibèric del Xarpolar ––descobert en 1928 per Ferran Poncell–– és el millor, però no l’únic vestigi d’aquells pobladors. Dels romans ben poca cosa roman; no així dels moros, dels que hi ha notícia des del segle X, quan fundaren diversos llogarets, la majoria dels quals ja han desaparegut i dels quals romanen Benissivà, Benitaia i Benialí. D’aquesta època la peça més important que es conserva és la làpida sepulcral d'Alpatró. Rere la conquesta per les tropes cristianes, hom convertí en nucli de resistència del cabdill musulmà Al Azraq (1208-1276). El senyoriu va ser propietat de l'infant Pere d'Aragó, fill de Jaume II (1267-1327), i més tard passà al ducat de Gandia. Demarcació de moriscs, comptava amb 400 llars el 1609, que participaren en les revoltes motivades a causa de la seua expulsió. En 1611 se signa a Benialí carta pobla per a 78 famílies mallorquines, l’empremta de les quals encara es conserva en costums com ara la fabricació de tot tipus d'embotits i molts modismes de la parla pròpia d'aquells. En 1937, en el decurs de la guerra de 1936-1939, va emetre’s a la vall paper moneda. Des de 1960 l’emigració ha minvat progressivament la població.

Església de l'Assumpció. Alpatrò

Els principals cultius que es desenvolupen a la Vall són l'oliva, l'ametlla i la garrofa. I, especialment, la cirera, entorn de la qual gira l'economia local. En el mes de març La Vall s'ompli de forasters que hi acudeixen per contemplar l'espectacle dels cirerers en flor i el segon cap de setmana del mes de juny s'hi celebra, cada any en u dels vuit pobles, la Festa de la Cirera: dos dies d'actes lúdics amb Fireta d'Artesania, gastronomia, concerts, tallers, teatre, i el famós Campionat Mundial de llançament de pinyols de cirera.

Benissili

La passejada pel municipi ens depara una bona mostra de l’arquitectura popular de la zona. Els quilòmetres i quilòmetres de marge de pedra seca són una de les obres artesanals més monumentals del món rural. Relacionarem ara els principals edificis i monuments que conformen el patrimoni valler:

• Esglèsia de Sant Cristòfol de Benirrama
• Esglèsia de Sant Roc de Benialí
• Esglèsia de Sant Miquel de Benissiva
• Esglèsia de Sant Francesc de Borja de la Carroja
• Esglèsia de Nostra  Senyora de l’Assumpció d’Alpatró
• Esglèsia de Sant Pasqual Bailó de Benissili
• Convent dels Franciscans de Benitaia. Del segle XVII, només es conserven unes restes.
• Fortí d’Almiserà. La més antiga (920-930) de les construccions defensives del poble.
• Castell de Gallinera o de Benirrama. Segle XI. Restaurat després del terratrèmol de 1396.
• Castell d’Alcalà o de Benissili. També sembla ser del segle XI.
• Castellot d’Alpatró. Segle XIII.
• Talaia de la Foradà. Lloc d'observació i refugi, també del segle XIII.
• Torreta del Llimener. Xicoteta torre d’observació.
• Molíns de Baix o dels Serafins, del Mig o de Porra, de Dalt o dels Moliners, el Molinet.

La Carroja

Cada any, el 8 de març i el 4 d'octubre (dia de Sant Francesc) el sol s'alinea amb l'arc de la Foradà, meravella natural del municipi. Pareix ser que els franciscans triaren meticulosament el lloc on erigir el seu convent per a aprofitar l'alineació astral, ja que els rajos del sol que traspassen la Foradà il·luminen en aqueixes dates les ruïnes del cenobi.

Beniali

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook