Ademús (El Racó d'Ademús)

Al seu terme hi ha l'alt de las Monjas de 1.321 m d'altitud. D'Ademús, capital comarcal del Racó d'Ademús, depenen els poblets de Val de la Sabina, Mas del Olmo i Sesga. 

La Celadilla va estar poblada entre els segles V i IV aC i va abastar una extensió de mitja hectàrea. No es coneixen les causes, però l’any 350 aC un incendi carbonitzà aquell assentament ibèric i no va ser fins el 2011 quan es van trobar dos esquelets humans cremats i es va determinar que les restes eren de dos individus ibers. S'hi han trobat restes romanes, la qual cosa indica que possiblement aqueix siga l'origen del poble. Posteriorment fou ocupada pels musulmans fins el 1210 en què Pere II d'Aragó l (1177-1213) la conquesta. Torna a mans àrabs i, definitivament, passa a ser cristiana en 1259 quan Jaume I (1208-1276) la reconquesta i anomenà Ademús i Castellfabib vil·les de reialenc, es a dir, dependents directament de la Corona. L'orde de Montesa va establir-hi, en 1319, una comanda malgrat que aleshores encara no hi havia jurisdicció. El 1656 un fort terratrèmol va enderrocar l'església i més de quaranta cases. Fou testimoni, durant les guerres carlines, d'importants enfrontaments entre la partida del Serrador (1792-1844) i l'exèrcit, i fou ocupada en diverses ocasions pel pretendent. Aleshores es van reconstruir els castells d'Ademús i Castielfabib en defensa dels drets al tron d'Isabel II (1830-1904.

La seua economia és bàsicament agrícola; produeix, com la resta de la comarca, ametles i pomes. Està adquirint un prometedor desenvolupament el conreu de plantes aromàtiques, molt arrelades en aquesta comarca. La indústria queda reduïda a l'elaboració dels productes necessaris per a la subsistència diària: pa, carn, embotits, etc., tot i que alguna d'elles (càrnica i torronera) exporten els seus productes a diverses capitals. El comerç es troba bastant desenvolupat a Ademús, on van a proveir-se gents d'altres poblacions del Racó.

Ademús és la capital de la comarca, i d’ella ha pres nom el Racó, illa valenciana situada entre Aragó i Castella-la Manxa. Es troba en la marge dreta del riu Túria, emplaçada escalonadament en els pronunciats vessants de la muntanya dels Zafranares. A causa de això, aquest bonic poble té una característica peculiar: llargs i estrets carrers en pendent, que es comuniquen entre ells per carrerons, i carrers més estrets, molts d'ells escalonats, mentre les cases semblen sobreposar-se les unes a les altres, formant una estampa característica. Caminant pels seus carrers, de seguida notem l’aroma de poble de muntanya, sentim l'aire pur i net barrejant-se amb l'olor de la fusta cremada en les xemeneies que d'alguna manera ens acull i ens fa sentir acollits. En el centre de la població podrem trobar la plaça de l'església, coneguda com “el Rabal”, centre neuràlgic de les festes. Els monuments més importants són:

• Ermita de la Mare de Dèu de l'Horta, romànica del segle XIII, amb una singular espadanya de dues columnes. És una joia del nostre patrimoni que necessita urgent rehabilitació.
• Església de Sant Pere i Sant Pau, bastida sobre els enderrocs d’una anterior (abatuda pel terratrèmol de 1656), que té una torre quadrangular amb escala doble. S'hi conserva una taula de la Mare de Déu de la Llet, del segle XIV.
• Castell. D'origen desconegut però refortificat en època musulmana. La seua famosa creu desaparegué sense que s'haja tornat a saber res del seu parador. Es troba en avançat procés de destrucció
• Plaça de l'Ajuntament, al voltant de la qual podem observar diverses cases antigues amb unes belles balconades artesanals.
• Ermita de Santa Bàrbara. Conten que ací es trobava la Cruz que chilla, la qual era col·locada en un pilar de pedra per l'ermitana en dies de pluja, i quan la tempesta portava pedra, la creu “cridava”.

Més informació en http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/raco_ademus.htm#ADEMUS