La Vall d'Almonesir (L'Alt Palància)

Encara que el poble pla s'estima més dir-li Vall de Monesil, començarem dient que el topònim del poble deriva del llatí monasteriu i de l'àrab Al-Munastir. La llengua és la mateixa que es parla en tot l’Alt Palància: el castellà.

El riu Chico, afluent del Palància, és el principal accident geogràfic del terme municipal que també compta amb un bon nombre de fonts com ara la de la Trinitat, o Llarga, la de la Rodana, la de la Masia, la de Balsiallas, etc.

Pel que fa a la història, malgrat haver-se trobat deixalles del Bronze i iberes, aquesta comença amb els àrabs que hi aixecaren el castell d'Almonesir, gènesi de l'actual casc urbà. Fou donat, en senyoriu, el 22 de maig de 1238, per Jaume I (1208-1276) al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Aquest senyoriu comprenia els actuals termes d'Algímia d'Almonesir, Matet, Pavies i La Vall d'Almonesir. Després d'en Berenguer el senyoriu passà, que sapiem, per les mans de Jaume Pérez (1255?-1285) i les del duc de Sessa. Fou venut en 1437 per Vidal de Castellà i, en 1581, comprat per Dionís de Reus a Antoni de Cardona, per a ser donat aquell mateix any a la comtessa d’Aranda, que el 1582 donava una nova carta pobla. La retirada a la vida monacal del comte d’Aranda deixa la Vall en mans de Pere d’Urrea el qual, en maig de 1610, obligat per la despoblació soferta a ran de l’expulsió dels moriscs, donà de bell nou carta pobla a 65 famílies procedents d’Aragó. Posteriorment recauria en la casa de Castel Rodrigo.

L'agricultura, especialment l'olivera i l'excel·lent oli que s'hi n'extrau, manté l'economia local. Artesanalment continuen fabricant-se forques i mànecs de fusta per a les eines.

Passejar pels seus carrers estrets i torts on encara es poden trobar llenços de la muralla és evocar l’època musulmana. Hi trobem la primera casa senyorial dels Aranda (1581), la Casa Abadia, l’església barroca de la Puríssima Concepció, amb retaule gòtic, i les restes del castell que es troba en prou mal estat de conservació, només es conserven restes de les muralles i d'una torre; afortunadament gràcies als esforços de l’associació cultural Castillo de Almonecir, que ha fet treballs de consolidació i neteja, s’ha aconseguit rehabilitar la magnífica torre de l'homenatge i l’aljub. També hi ha, arreu de la població diversos panells ceràmics de temàtica religiosa i fonts com ara la de la Rodana, inaugurada en 1963 com a record de l'arribada de l'aigua potable. Per acabar l’apartat patrimonial citarem el llavaner, la Masia de Matuta i el pou Plano.