Figueroles de Domenyo (Els Serrans)

També conegut com Las Grigüelas, s'estén per un terreny de relleu esquerp i maltractat per l'extracció de la sílice a cel obert que ha ferit de mort el paisatge, i amb ell, l'economia de la comarca d’Els Serrans. Malgrat això el municipi compta amb recursos paisatgístics i turístics molt interessants com ara el sender de xicotet recorregut PR-CV 367 que, des del bicentenari Pi de la Viga Horcajo ––20 metres d’alçària––, mena fins els Alfares Romanos, del segle I, on podem observar els forns, els assecadors i les dependències per als esclaus. La màxima altura del terme és el port d'Aguavientos (1.070 m).

Les deixalles més antigues que s’hi ha trobat són les del poblat ibèric del Castellar (segle IV aC); però les més importants són les esmentades terrisseries romanes que proveïen de ceràmica i de material de construcció les poblacions circumdants. A principis del segle XVIII encara era una masia aïllada, però més endavant s'hi establiren nombrosos colons amb la qual cosa s'hi formà una entitat menor dependent del municipi de Domenyo, del qual es va independitzar el 10 de novembre de 1825. Va pertànyer a la jurisdicció de Xelva, per la qual cosa estigué baix els senyorius de Jaume de Xèrica, Vilanova i del duc de Villahermosa. Per reial provisió de Ferran VII (1784-1833), el 1825, es va constituir en municipi independent.

La seua base econòmica és l'agricultura, que ocupa gran part del territori.

L'únic monument ressenyable és l'església de Santa Bàrbara. També hi ha les àrees recreatives de la Fuente del Olmo i la Fuente del Ladrón, els corrals de Rodríguez (segle XIX) i el Blanc (segle XX), típica construcció de la comarca, i el llavaner dels Leprosos.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: Les imatges han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.