Torrent (L'Horta)

El terme ix de la plana de l'Horta buscant les elevacions de la Serra Perenxisa (330 m), declarada Paratge Natural Municipal el 10 de febrer de 2006, i passant pel Vedat que si bé no és la major altura sí que és la més coneguda arreu de la comarca. Els 69,4 km² de superfície, travessats pels barrancs de Xiva, Cortitxelles, Barbeta, Gils i el de les Canyes, es troben comunicats per una xarxa de rutes que faran la delícia dels aficionats als senderisme i al cicloturisme. Els nuclis de població del terme són Torrent, el Vedat, Mas del Jutge i Calicanto.

El topònim del poble prové del llatí torrens que significa torrent o barranc. Malgrat que al seu terme han estat trobats restes de l'Edat del Bronze i ibers (Muntanyeta de Cabrera, del Vedat, la Lloma de l'Espart, la Llometa del Clot de Bailon, el Puntal d’Albaida, les Garraiaques), així com de l'època romana (restes de viles, ceràmiques, mosaics, etc en el Mas del Jutge, el Mas de Guindilla, l'Ereta dels Moros, l'Alter, Sant Gregori i les Penyetes), el més probable és que el seu origen siga àrab. L'empremta musulmana hi és molt important; a aquesta època es remunta el principal monument arqueològic: la Torre i, tot i que és de cimentació romana, musulmà també és l'aqüeducte dels Arquets; igualment, al terme es conserven vestigis de diverses alqueries d'origen àrab com Benisayet, el Ràfol, la Carrasquera o Molinell, per citar-ne algunes. Torrent fou donada a perpetuïtat, per Jaume I (1208-1276), a l'orde Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, mitjançant escriptura pública, en Alcanyís el 12 de febrer del 1232, sis anys abans de la seua conquesta; el receptor fou el gran mestre de l'orde, Hug de Folraquer, que rebia el lloc “lliure i franc per haver-hi, posseir i explotar per tots els segles”.

La conquesta de Torrent es va culminar el 5 de maig del 1238 i fou ocupada per 48 famílies catalanes i aragoneses. L'escriptura de la carta pobla es va fer davant el notari de València Bernat Garceran el 28 de novembre del 1248, en ella es concedia als firmants tres jovades de terra amb casa i una fanecada d'horta i devien pagar a perpetuïtat la setena part dels fruïts i dels arbres ––a excepció d'allò que es produïra en els horts, quedant exemptes de pagament les cases i reservant-se els cavallers el lluïsme, la fadiga, el dret de l'aigua i els molins i els forns. Aquesta situació es va mantenir en els segles posteriors, encara que els veïns van anar derogant lentament part d'aquests privilegis a costa de múltiples plets. El 1808 s'atorga escriptura de venda de la comanda a favor de Manel Sixt d'Espinosa, però a causa dels denominats "acontecimientos del Escorial", en els quals aquest va prendre part, l'administració de la comanda ––ja secularitzada—, així com els seus productes, passaren a poder de la Hisenda Pública de València.

Durant els anys de l'ocupació francesa (1812-1813), la comanda passà temporalment a poder de l'afrancesat Francesc Lavillete, i després de la desfeta dels francesos tornà a la Hisenda Pública. En 1846 Torrent es va convertir en partit judicial. A partir d'uns plets mantinguts amb els successors de Manel Sixt d'Espinosa, els torrentins compraren els drets i béns de l'antiga comanda per la quantitat de 260.000 quinzets de velló el 13 de maig del 1847 i al dia següent escripturaren la venda de la Torre per 33.000 quinzets de velló. Durant tots aquest segles, l'economia de Torrent fou bàsicament agrícola, complementada amb treballs i manufactures molt tradicionals, com ara els agranadors, els xocolaters —indústria aquesta de molt arrel— o els sabaters. 

Al llarg del segle XIX la projecció de la vila com la més important de la zona és imparable, així, en 1848 s'hi instal·la l'enllumenament públic; en 1865 es construeix el pont sobre el barranc; entre 1892 i 1896 es transformen dos vells molins de cacau en modernes màquines accionades per vapor; en 1893 hi arriba el ferrocarril; en 1895 el tramvia amb tracció animal i en 1900 l'elèctric. Un altre aspecte important en la població és la lenta conversió a finals del XIX dels voltants de Torrent i, sobre tot, el Vedat (142 m d'altitud) en zona d’estiuatge, degut en part a la benignitat del clima, però també a la qualitat de les seues aigües, que arribaren a tenir algun renom. A partir del primer terç del passat segle, el creixement industrial de la població comporta l'incipient naixement d'un xocotet proletariat urbà que participarà en els vaivens socials i polítics propis de l'època. Mentre que a finals del XIX i principis del XX l'alternança de liberals i conservadors fou la tònica dominant, amb la proclamació de la segona República es manifestaran els majors símptomes de radicalisme polític.

En 1930, quan comptava amb 10.443 habitants, arribaren a existir-hi més de tretze casinos adscrits a les diferents opcions polítiques. Durant la guerra civil es col·lectivitzaren els sectors industrials de major pes com ara el xocolater. A partir de la dècada dels cinquanta Torrent es veu sotmès a un fort procés immigratori, que fa que durant aquesta època i la següent la ciutat es transforme en eminentment industrial i conega un fort creixement demogràfic que passa dels 13.586 habitants que hi havia al final de la guerra civil als 60.617 de 1.994.

El segle XX i les primeries del present la industrialització ha estat progressiva: fàbriques de sabó, de graneres, de calcer (23 fàbriques en 1923, 32 en 1971), de terrisseria, de ceràmica, de cera, de filatures, de caldereria, de conserves vegetals, de xocolata (en 1937 es va crear la Cooperativa de Treballadors de la Xocolata). L'agricultura i la ramaderia cada vegada perden més pes i el sector serveis es rebel·la com el de més pujança ja que ocupa un 46,3% de la població activa.

Torrent compta amb un bon nombre d'edificis dels quals el principal és la Torre Musulmana, perfectament rehabilitada, única torre que ha perviscut del castell. Altres:

• Ermita de Sant Lluís Beltran. Construïda en 1634, ha sofert moltes modificacions, fins i tot en la Guerra Civil va estar destinada a usos militars i posteriorment va ser restaurada.
• Església de l'Assumpció de Nostra Senyora. Aixecada en estil gòtic en 1590 sobre l'original, més xicoteta, del segle XIII. En 1697 va ser restaurada al gust barroc de l'època i en 1940 va sofrir la darrera intervenció. Allotja obres de Ribalta (1565-1628), Andreu Robles, Esteve i Pere Mora entre d'altres.
• El Liceu. Edifici modernista que va servir de cinema i actualment allotja oficines de l'administració estatal.
• L'Hort de Trènor. Aixecat en 1596 com a Convent de Franciscans Alcantarins, ha sofert diverses vicissituds que han desembocat en la inauguració, el 18 de març de 1894, d'un parc municipal on a banda de l'exuberància del seu jardí, troben espai diverses activitats educatives, mediambientals i lúdiques.
• Modernisme. Repartits pel nucli antic veurem edificis, fonts i altres monuments d'aquest moviment artístic de principis del segle passat.
• Aqüeductes Els Arquets de Dalt i Els Arquets de Baix, d`època àrab, al Paratge Natural de la Perenxisa.
• Poblat i cementiri mudèjars de la Carrasquera.

Si parlem de gastronomia no podem deixar de banda els arrossos, especialment el rossejat, de què es celebra un concurs anual. També són típics els fesols bullits, l'olla de Nadal, l'arròs al forn, arròs amb fesols i nap o l'allipebre. De dolç els cocotets, les coques fines o la sopada.

Durant 18 edicions s'ha celebrat a l'Hort der Trènor el Festival Jazz Panorama, en 2016, però, es va traslladar per motius d'aforament el, ja clàssic en el panorama jazzístic estiuenc, certamen a l'auditori.

Compta Torrent amb un interessant certamen jazzístic, el ‘Panorama Jazz’, que tradicionalment s’ha celebrat a l’Hort de Trénor, però que en 2016 canvià d’ubicació per qüestions d’aforament.