Alaquàs (L'Horta)

Alqueria musulmana, la titularitat de la qual fou atorgada per Jaume I (1208-1276), l'any 1238, a Bernat Castelló, qui la canvià per altres possessions a Ponç Soler. Posteriorment, el lloc va ser-li confiscat i passà a mans de la Corona. El 1319 Joan Escrivà va comprar el senyoriu i després va adquirir-lo la família Vilaragut, els quals van vendre’l, el segle XV, als Aguilar. Després passà a ser patrimoni de Lluís Pardo de la Costa, qui obtingué el títol de comte d'Alaquàs l'any 1577. Més tard, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després al baró de Bolbait.

En el cens de Floridablanca (1728-1808), l'any 1794, es dóna notícia de 400 veïns i Madoz (1806-1870) ressenya a mitjan del vuit-cents, 1773 alaquasers. Els conreus tradicionals de la seda, el cànem i el lli que s'hi havien desenvolupat durant el segle XVIII desapareixeren aviat, i només l'arròs, gràcies a l'avanç dels aterraments, i a la introducció del guano, rep un fort impuls, arribant a constituir, junt a les hortalisses i els cítrics l'empenta definitiva de la història econòmica d'Alaquàs. Tot i que, a hores d'ara, el pes el pes de l'agricultura hi és anecdòtic.

Des de la dècada dels seixanta, a causa de la proximitat a València, s'hi inicia l'activitat constructora, que transformaria la fesomia del poble. Des de 1993 en què s'inaugura el primer polígon industrial és aquest sector, junt al serveis, els que tiren del carro econòmic. Tradicionalment, una de les principals activitats industrials ha estat la fabricació de ceràmica.

Quant a patrimoni històric, es conserva el castell, aixecat l'any 1584 sota el patrimoni de Lluís Pardo de la Costa i recentment recuperat per al públic per l'ajuntament; es tracta d'una construcció de planta quadrangular, vorejada per quatre torres de 25 m d'alçada, de les que només s'hi conserven tres en l'actualitat. Altres monuments:

• Parròquia de l'Assumpció
• Parròquia de la Mare de Déu de l'Olivar
• Parròquia de la Santa Creu

Si parlem de patrimoni immaterial hem de destacar, sens dubte, el Cant de la Carxofa, que té lloc durant les festes patronals, el dia 8 i 9 de setembre, des de mitjans segle XIX. Després de la processó pels carrers del poble, i abans de que la imatge de la Mare de Déu de l'Olivar entre en el temple, s'obre al carrer un aparell amb forma de carxofa del que sorgeix un àngel blanc que entona el "Glòria a Déu a l'alt del cel". Però no només la música és la protagonista de la tradició, ja que aquesta es veu complementada, pel vestuari, les danses, el protocol litúrgic, la poesia i els focs artificials. El Cant de la Carxofa fou declarat en 2010 Festa d'Interès Turístic Provincial.

Un altre esdeveniment estiuenc important és el Festival de Rock Alaquàs, que en 2016 arribà a la 22ª edició.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook