Benijòfar compta amb un dels termes més menuts de
la comarca i per tant no compta amb gaires paratges ni accidents geogràfics
ressenyables.
El
seu topònim, evidentment àrab, s’ha traduït com "fill de Jofar" i
també com "xicoteta perla". Antiga alqueria islàmica de la que en
1587 tenim referència per un desbordament del Segura que va destruir la collita
i gran part del terme. En 1589 Jaume
Gallego Fajardo i Satorre va obtenir plena jurisdicció sobre el lloc. En
1704 el senyor obté, per a ell i per als seus descendents, el títol de baró de
Benijófar i la constitució del lloc com a entitat independent. En 1957 una nova
riuada va matar molts dels seus habitants i tornà a arruïnar el poble.
La
base de la seua economia és l’agricultura --especialment hortalisses i fruites--
que aprofita les aigües del Segura, ara ja perfectament canalitzat i regulat.
El
poble, de parla castellana, s’ubica al bell cim d’un tossal des d’on es domina
la ribera del Segura. Monumentalment compta amb l’església de Sant Jaume Apòstol
i una antiga sènia, símbol de les tradicionals pràctiques agrícoles.
Més informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís: En aquest article hi ha imatges que han
estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la
seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada