Albocàsser (L'Alt Maestrat)

El tret més característic de l’accidentat terme bocassí és l’abundància de pintures de l'Art Rupestre Llevantí que podem trobar a través del Barranc de la Valltorta, les quals han estat distingides per l’UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat; així, podem esmentar la coveta de Montegordo, el cingle del mas de Salvador, el cingle de l'Ermita, la cova gran del Puntal i les covetes del Puntal amb més de 225 figures entre les quals destaca la representació de la coneguda com Venus de la Valltorta. A aquests abrics cal afegir el descobert l'any 1982, a la partida de Sant Miquel, per Manuel Centelles —anomenat en la seua atenció cova Centelles— que conté més de 150 figures encara per estudiar. Com a la resta de la comarca, la població ha viscut molt dispersa pels masos que encara hi abunden i que constitueixen un ric testimoni de l’arquitectura rural del Maestrat —interessant el conjunt conegut com Mas de Brusca—, tot i que, cada vegada més, la gent s’instal·la al casc urbà.

A les pintures rupestres cal afegir els poblats prehistòrics del Puig, el Castellar i el Castellet del mas de Boix, l'assentament del cingle de l'Ermita, i troballes del bronze, dels ibers i dels romans que evidencien els seu pas. L'ocupació musulmana està documentada, a més de per algunes troballes, pels gentilicis, entre ells el nom de la població, a la qual anomenaren Abul Alcasir. Ja en època cristiana pertanyé al districte o batlia de Coves de Vinromà. El 1235 va ser donada al noble Balasc d'Alagó, el qual va atorgar carta pobla, a fur d’Aragó, el 25 de gener de 1239, a favor de Joan de Brusca i de 30 pobladors més. El 1243 apareix com a senyoriu de l'orde de Calatrava, que va confirmar la seua carta pobla el 24 de gener. El 2 de juny de 1275, l'orde canvià el districte a Artal d'Alagó, sota el qual abastà el títol de Vila. El 14 de juny de tornarà a canviar la propietat a favor del rei Jaume II (1267-1327). L'any següent fou el monarca qui donà aquest i altres llocs a favor de l'orde del Temple. A la dissolució d'aquesta, passà a formar part del senyoriu de l'orde de Montesa. Durant el segle XIX va ser escenari de freqüents enfrontaments en el transcurs de les guerres carlines. El 25 i el 28 de maig de 1938 la Legión Cóndor va bombardejar Ares, Albocàsser, Benassal i Vilar de Canes. Des del primer moment, aquells atacs van estar envoltats d'un gran misteri, atès que no hi havia cap possible objectiu militar a prop ni tampoc tropes republicanes presents. Després de moltes investigacions, membres del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del segle XX de Benassal van descobrir en un llibre sobre la guerra civil una referència al bombardeig.

La ramaderia: ovella, cabra, porc i pollastre majorment, i l’agricultura de secà: olivera i ametler, han estat els motors econòmics del poble. Més recentment s’hi ha incorporat els sector serveis amb l’explotació d’alguns masos com a residències rurals d’estiueig i de cap de setmana. Com a cap de comarca que és també compta amb un incipient sector comercial.

El poble s’assenta sobre un suau turó coronat per l’església de l’assumpció de Nostra Senyora, barroca, aixecada, en el segle XVII sobre una gòtica i que conté interessants peces d’orfebreria i altres obres d’art religioses. El carrer Major allotja uns quants palaus antics de què destaca el de la família Fuster. De la resta del patrimoni esmentarem:

• Castell. Tan sols hi romanen algunes torres i llenços de la muralla.
• Ermita de Sant Pau. Segles XV a XVIII, encara que hi ha documentada una anterior. Està declarada Monument Històric Artístic Nacional per la UNESCO. Crida l’atenció una gegantina heura a la plaça de l’ermitori.
• Ermita de Nostra Senyora de la Esperança. Del segle XV, amb hostatgeria adjunta.
• Ermita dels Sants Joans. Segle XIII, de les denominades ermites de reconquesta. Conserva retaules del XV.
• Ermita de Sant Miquel. Segles XV-XVII
• Ermita de Sant Pere Màrtir. Segle XV.
• Calvari. Amb vistosa capella.
• Barraques de pedra seca, que servien de refugi als pastors i que són un interessant testimoni etnològic d’aquestes terres.

La carn és la matèria primera de la gastronomia bocassina, la podem degustar a la brasa, en olla del Maestrat o a la manera autòctona: carn d’erà. La matança del porc també forma part important de l’alimentació local. S’hi produeix demés un bon oli d’oliva que, amb les ametles, també del terreny, serveix per elaborar deliciosos dolços com ara els pastissets, les coquetes, els carquinyols, les ametlles ronyoses o la coca celestial. No deixeu passar l’oportunitat de tastar la collà, també típica d’estes contrades.

Per tancar aquest article citarem l’Agrupació Musical Santa Cecília que, amb els més de 50 músics que la composen, deixa ben palesa l’afició a la música del poble.