La Vall d'Alba (La Plana Alta)

El terme, de relleu suau, es troba salpicat de sènies, ermites, paratges com el pou Ample o el de Beca, amb llavador i font, o la pineda de la Juncosa, i moltes masies com ara la Pelejana, la Pelejaneta o Montalva, amb el pou del Malvestit. Aquesta disposició geogràfica fa que la població s’hi trobe molt dispersa.

Joan Corominas (1905-1997) deia que “verament és la vall blanca, vall alba per excel·lència; la que pot ésser per metaplasme sintàctic”. Àlvar Monferrer (1940) coincideix amb relacionar la toponímia amb el color blanc i ho remunta a la primitiva fundació àrab, quan era una alqueria anomenada Alba. Ja en época cristiana va pertànyer al terme del castell de Vilafamés, del qual era un poblet o masia. Jaume I (1208-1276) donà el lloc al monestir de Benifassà; canviada posteriorment a l'orde de l'Hospital, el seu mestre, Fra Gui de la Gespa, va atorgar carta pobla, en Borriana, el 23 de març del 1264 a 13 famílies de Vilafamés. En 1319 s’incorporà al senyoriu de l'orde de Montesa, en ella fins el segle XIX. En 1343 el rei va vendre la jurisdicció criminal a Montesa i la tornà a recuperar en 1392. Durant tota la seua història estigué sota jurisdicció de Vilafamés, del qual va emancipar-se el 4 de juliol de 1925, convertint-se en municipi independent amb terme propi.

L’economia de caire tradicionalment agrícola i ramader, abasta en l’actualitat també la indústria —hi ha un enorme polígon industrial— i, en menor mida, el sector serveis.

Compta la Vall d’Alba amb un ric patrimoni religiós, civil i rural, del qual parlarem tot seguit:

• Ajuntament.
• Bou de Vall d'Alba. Monument obra de Ripollés (1932)
• Església de Sant Joan Baptista. Aixecada en 1902.
• Ermita de Sant Cristòfol. 1996. Imita a les ermites del segle XVI.
• Ermita de Sant Antoni, al Mas d’Alentao
• Ermita de Sant Josep, al Mas de Toribi.
• Ermites de Sant Antoni abat, a Montalva i a la Sena.
• Església de la Mare de Déu dels Àngels, a la Barona
• Església de l’Assumpció, a la Pelejana.
• Museu Etnològic.
• Un bon nombre d’antigues sènies artesanals.

De la gastronomia destaca l’olla de verdures i el tombet; de la rebosteria, els pastissos de moniato, de cabell d’àngel i els rotllets d’aiguardent.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook