Aielo de Malferit (La Vall d'Albaida)

Amb una altitud de 267 metres sobre la mar, però amb pics propers de fins a 724 (l'Eixea), el visitant pot fruir de diferents rutes, caminant fins a La Solana, vora riu Clarià i fins a La Serratella on es troben les coves de la Fos i Blanca.

S'hi han trobat jaciments  del Bronze al Molló de les Mentires i a la Cova de Canet; ibers a la Serratella , se suposa que va haver-hi un establient romà a la Partida de Cairent i a la Bonavista i diferents alqueries musulmanes però és amb la conquesta cristiana quan trobem el primer document escrit sobre Aielo: el Llibre del Repartiment. En aquest llibre podem veure com Jaume I (1208-1276) concedeix, l'any 1248, a P. et A. Vacher i a R. Gallach les terres de les alqueries de Cairen, Pursonex, Ayello, Zihueva i Hafif en règim de vassallatge. Possiblement aquests senyors deixaren les terres en data incerta per no complir les condicions de la donació. En 1445 els senyors de Malferit prenen possessió sota el privilegi concedit per Alfons V el Magnànim (1396-1458). Així els Malferit prenen per a ells i els seus successors tota la jurisdicció civil i criminal del lloc d'Aielo. En 1534 es desmembra de L'Olleria i forma municipi propi. La població era morisca i el 1563, en compliment de la pragmàtica de Felip II (1527-1598) s'ordena un desarmament general dels habitants i es procedeix a registrar totes les cases del lloc (73). 

En 1609 es va dictar l'Ordre General d'Expulsió dels moriscos, amb la qual cosa el poble va quedar deshabitat. És per açò que Lucas de Malferit redacta la Carta Pobla (1611) en la qual restableix la relació socio-feudal del llaurador amb el senyor en unes condicions molt dures. Els plets contra el marquès de Malferit per part dels veïns van ser nombrosos i llargs, sobretot els de 1792 i 1800 front a Salvador Roca i Pertusa que pràcticament resultaren infructuosos en gran part dels seus objectius. Amb el decret d'abolició dels senyorius (1811) es deixen de pagar rendes als senyors i s'eliminen regalies; però açò va durar poc, fins l'arribada de Ferran VII (1784-1833) al poder. Al 1837, amb la nova Constitució liberal on es recullen drets abolicionistes, es segueixen plets entre Ajuntament i senyor arribant al 1858 en què es declara al poble d'Aielo de Malferit i el seu terme restituïts per la classe dels lliures a l'igual que els demés pobles de reialenc.

Als anys seixanta Aielo s'incorpora a la dinàmica comarcal del tèxtil. Hui podem trobar empreses de tèxtil per a la llar, brodats i mantes. Un altre sector industrial és el vidre on es fan articles de decoració, botelles, gots, etc. Altres sectors que diversifiquen l'economia local són: el plàstic, el moble i l'artesania de vímet. L'agricultura ha anat perdent pes al llarg dels darrers 25 anys. En l'actualitat Aielo és el principal productor de viver de vinya. Els fruiters, principalment l'albercoc, la vara i barbats són els cultius predominants al terme junt amb els ametlers i les oliveres. La tradició alcoholera es remunta al segle XVIII i hui encara es compta amb una destil·leria artesana de les més antigues de l'Estat amb 120 anys d'existència (Destilerias Ayelo).

Pel que respecta la patrimoni, citarem:

• El Palau que actualment està rehabilitat i es la seu de l’ajuntament.
• El pont d’Allà Baix, del segle XVI que creua el riu Clariano.
• El pont de l’Arcà, aqüeducte S. XVIII.
• Portal del Carme. Antiga porta d’accés a la vila on hi ha la imatge de la Verge del Carme amb un barandat de fusta.
• Església Parroquial de St. Pere Apòstol (S. XVIII).
• Hospital Beneficència (s. XIX) que funcionava com Hospital Benèfic i ara es centre cultural.
• Ermita del Calvari, del S. XVIII. Forma part del conjunt els xiprers i casetes del Calvari amb les seues estacions o passos. Alberga la imatge de St. Joaquim i santa Anna a més de la del patró Sant Engraci Màrtir.
• Casa de la Cultura on es celebren concerts, obres de teatre, etc.
• Central elèctrica. De 1895. Primer productor de llum que va haver a la Vall d’Albaida. Restaurat en 2007.
• Fàbrica de licors. Fundada el 1880. Durant el final del segle XIX va coneixer l'epoca d'esplendor, ja que va aconseguir diversos premis i va aplegar a ser proveedora de la Casa Reial. Actualment la fabrica continua activa.
• Les Escoles Velles. Es un edifici ben integrat al conjunt del seu entorn urbà. Actualment s’hi ubica el Museu Nino Bravo i també la Biblioteca Pública.

Els artistes més coneguts del poble són el cantant Nino Bravo (1944-1973) i el músic Llorenç Barber (1948).

Aielo de Malferit és un poble d'arrossos, és típica la "cassola" d'arròs al forn, que podrà ser amb fesols i naps, o en parteta o creïlles. També la paella de col o arròs caldós amb les

seues variants: amb bledes o amb fesols i naps: els famosos naps de l'Horta d'Aielo. En estiu, albercocs del terreny, bresquilles i melons. Els dolços que faran gaudir els paladars ho faran en funció de la temporada. En festes del Crist (agost) carquinyols i coquetes de sagí, per Tots Sants, cofafes d’ametla i coques cristines, pel Nadal, pastissets de moniato, per Sant Blai, rotllets d'anís i en Pasqua, pa socarrat, que també es cou tots els divendres com a costum. Després de menjar podem prendre una copeta de "Nuez de Cola-Coca" amb propietats medicinals reconegudes des del segle passat. A l'estiu, i per a refrescar del calor, es pot prendre un llimonet o un canari (un barrejat de llimó i cassalla).

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.