Benissa (La Marina Alta)

Un terme tan ample com el de Benissa dóna lloc a gran quantitat d’opcions d’oci i esbarjo. Així, si preferim la platja, al llarg de 4 km podem gaudir de Les Bassetes, La Fustera, Els Pinets, La Llobella, l´Advocat i el Baladrar; si optem per la muntanya hi ha les serres de Bèrnia, amb abundant representació de la flora i la fauna mediterrànies; la Solana, Mallà i Oltà que ofereixen múltiples activitats de senderisme i escalada. Per citar-ne alguna parlarem de la ruta de les Ermites on podem conèixer les de Santa Anna, de 1613; de Pinos, segle XIX; de Benimarco, 1884; de Pedramala, segle XIX; de Lleus, segle XIX i de Benimarraig, segle XIX.

Hi ha vestigis de població de l'Edat del Bronze. També existeixen, al Morro de la Francesa, pintures rupestres pertanyents a l'Art Llevantí. La troballa de monedes i àmfores ens recorda el pas dels romans. El topònim àrab, Banu-Isa, i molts més Ben Isa, Benimallunt, Ràpita, Alfama, Mezquita entre d'altres indiquen clarament la procedència àrab del poble. Quan, en 1248, Jaume I (1208-1276) conquistà i va cedir el lloc a Jaume de Gruny, la població continuà sent majoritàriament musulmana, encara que molt repartida per masos i poblets, tanmateix, la població cristiana aixecaria el casc urbà per al seu assentament. El 1381 hi havia 56 cases de cristians, que es van quedar en 71 el 1409; a més, els musulmans s'assentaren en Benimallunt (11 cases), Albinyent (11) i Benimarraig (4). Va formar part, juntament amb Altea, Calp i Teulada, d’un senyoriu, un dels senyors del qual fou Roger de Llúria (1250-1305). Al llarg dels segles XV i XVI va sofrir nombrosos atacs dels pirates barbarescos. La repoblació posterior a l’expulsió de 1609 va fer-se amb gents procedents dels Pirineus, Catalunya i Aragó, els quals emmurallaren el poble.

L’agricultura, que tradicionalment ha estat la principal font de riquesa, ha estat desplaçada pel turisme que a hores d’ara és el motor de l’economia local.

Encara s’hi conserven restes de les muralles cristianes que formen part d’alguns carrers com ara el dels Desemparats, el de Les Parretes i el del Màrtir Pere de Benissa. De la resta del patrimoni parlem tot seguit:

• Ajuntament. Instal·lat en l’antic Hospital Municipal, de 1790. Va ser alberg de malalts contagiosos i necessitats.
• La Llotja. Del segle XVI, és el monument més antic. Actualment serveix de sala d’exposicions.
• Palau dels Torres-Orduña. Actual Casa de Cultura.
• Convent dels Pares Franciscans. Encara que els franciscans s’hi havien instal·lat el 1611 fins 1645 no fou bastit el convent que encara conserva el seu aspecte d’edifici fortificat. Interessants el claustre i l’església.
• Església de la Puríssima Xiqueta. Construïda pels benissers entre 1902 i 1929. Per la seua grandiositat és coneguda com la catedral de la Marina. 
• El Riberer. Figura molt simbòlica que homenatja els llauradors benissers que dues vegades a l'any anaven a la ribera valenciana per treballar en la plantació i recol·lecció de l'arròs
• Seminari Franciscà. Alberga el CREAMA i l’AFIC.
• Casal dels Joves. Instal·lat en un antic edifici comercial del XVI on es celebrava el mercat setmanal.
• Casa de Juan Vives.
• Seu de la Universitat. Palaus i cases del segle XVIII que actualment pertanyen a la Universitat d’Alacant.
• Plaça de l’Església Vella. Al segle XIV s’hi aixecà l’església-fortalessa de sant Pere, que va ser derruïda en 1950. A hores d’ara es dedica a actes culturals i protocol·laris.
• Torre defensiva de la Casa del Tros de les Calcides.
• Torreta de Canor.
• Casa Museu dels Abargues
• Centre Cultural i Biblioteca. En el que fou palau dels Torres Orduña.
• La Sala del Consell, segle XVI, utilitzada com a presò, casa de la vila i arxiu.

Compta Benissa amb una de les festes de Moros i Cristians de més anomenada al País, s’hi celebren el cap de setmana més proper al 29 de juny, dia de sant Pere, a qui estan dedicades.

El capítol gastronòmic també és important a Benissa, així, ens ofereix plats tan suggerents com la borreta de melva, el bull amb ceba, el mullador de pelleta, el putxero de polp", el mullador de sagatxo o les coques al calfó i amb mullador, sense oblidar els arrossos de tota mena. Parem esment especialment als seus excel·lents embotits. També tastarem el moscatell i la mistela records de la cultura del riu-rau, tan vinculada a La Marina.

Per acabar citarem alguns dels cognoms de benissers il·lustres en els camps de les lletres i el dret valencià: Esquerdo, Pineda, Torres Eiximeno, Martínez Colomer, germans Cabrera, Capó.

Fotos: Maria González i Molina