 |
| Wikipedia. Treball propi de Javiertrad |
El topònim, d’origen iber, significaria
quelcom així com “lloc entre rius” i prové del xicotet poblat que hi hagué
entre el riu de Les Caixes i la rambla Gavarnera, avui eixuts.
Enclavat en la subcomarca natural de la Foia
de Castalla, el terme es troba voltat per les serres d’Onil, Biscoi, Maigmó, Cuartel,
Penyaroia, Alguenya i Reconco. Els paratges més coneguts són el barranc dels
Molins, Sant Pasqual, Torretes, Más del Cantó i, per a senderistes, el Camí
dels Pous de Neu, el camí del Carrascal o el de Xixona; també paga la pena
conèixer el Menetjador, poblat d’alzines, sureres, pins i sotabosc mediterrani.
 |
| Treball propi de Francisco González. |
En temps de la conquesta fou una, o més, alqueries
que pertanyien a Zeid
Abu Zeit (¿-1269) —convertit al cristianisme amb el nom de Vicent Bellvís––, senyor de Castalla i antic rei almohade de València, qui va cedir-les a
sa filla Alda, casada amb Ximén
Pérez d'Arenós, el qual, per desig de Jaume I (1208-1276) li canvià el senyoriu per altres possessions reials. En l’any 1286 es va
realitzar la donació per part d' Alfons I de València (1265-1291),
del "lugar y castillo
con sus pertenencias", a favor de Pere Montagut. A finals del segle XIII pertany als senyors de
Cocentaina i, ja en el XIV, quan era una
alqueria feudatària de na Beatriu de Sòria, passà a poder d’en Bernat Domènec.
Posteriorment tornà de bell nou a la Corona. Més tard recaigué
en mans de mossèn Francesc
Pertusa, el qual vengué els seus drets sobre Ibi a la
Universitat de Xixona, que el 1537 confirmà tals drets mitjançant privilegi
donat en Monçó per l’emperador Carles (1500-1558). En 1578 assolí la segregació
en ser-li concedit el títol d'Universitat pel rei Felip II (1527-1598); nogensmenys, la seua independència no es consolidà fins que, l'any
1629, Felip IV (1606-1665)
atorgà a Ibi el privilegi de constituir-se en vila
reial.
Abans d’això, en 1582, va obtenir la segregació eclesiàstica de
Castalla. Durant la guerra de Successió estigué amb el Borbó, la qual cosa li va reportar els títols de Noble, Fiel y Leal i
el privilegi d’afegir el gos, com a senyal de fidelitat, al seu escut. En 1812
en el decurs de la guerra d’Independència les forces del general Roche aconseguiren
detenir els francesos, si bé, degut als reforços de les tropes enemigues,
prompte hagueren de retirar-se vers Alacant. L'any 1869 fou afusellat Froilà Carvajal i Rueda, cap del moviment cantonal. Fins al segle XIX la principal font
d'ingressos havia estat l'agricultura, a la qual es va unir la indústria de
tipus artesanal els filats, per exemple, i el comerç del gel; d'aquesta última
activitat derivaria la indústria gelatera que va tenir un ràpid creixement per
tota la geografia nacional i gran part de l'estranger, a partir de finals del
segle XIX. Per al manteniment d’aquesta indústria s’obriren pous de neu arreu
de la serra d’Ibi, dels quals encara es conserven alguns exemplars.
 |
| Wikipedia. Treball propi de Javiertrad |
Des de les dècades dels 40-50 del segle passat
la indústria del joguet, de què Ibi és el més important productor de tot
l'estat, (malgrat les diferents crisis que obligaren a tancar les seues portes
a marques tan senyeres com Payà o Rico), ha tirat del carro de l’economia i de
la demografia ibiera. Precisament a causa d’aquestes crisis, Ibi es va veure
obligat a reinventar-se, així, a hores d’ara l’important polígon industrial s’obri
a la siderúrgia, el tractament de plàstic i metall o l’envasat, sense renunciar
a la gelateria, que hi continua viva.
La població s'enclava al redós del mont de
la Teixereta, entre dos pujols sobre els quals s'ubiquen les ermites de santa
Llúcia, construïda sobre les enrunes d'un castell moro, i de sant Miquel. La
passejada, al llarg de carrers estrets i costeruts, ens mostra agradables llocs
com ara la plaça de la Palla, o dels Geladors, el barri de les Costeretes i diversos
casalots pairals dels segles XVII i XVIII com el dels Pérez o els dels barons
de Purroi. I a més a més:
- Església de la Transfiguració del Senyor. Construïda en el XVII sobre un edifici anterior. Té una gran façana renaixentista amb dues torres bessones i una gran cúpula de ceràmica vidriada de color blau i conserva frescs de Joaquim Oliet (1775-1849).
- Llotja. Del segle XVII. Formava part d'un conjunt de cinc edificis de l'època de Carles IV (1748-1819). Fins 1974 fou ajuntament i a hores d'ara allotja l'Arxiu Municipal.
- Ermita de sant Vicent. Amb interessants obres d'art del segle XVI.
- Museu de la Festa. Ubicat en l'antic edifici de Correus.
- Museu Valencià del Joguet. Actualment està ubicat en les instal·lacions de la mítica fàbrica dels "Germans Payá", on encara es conserva maquinària, útils i ferramentes amb què es van fabricar els primers joguets des de 1902.
- Museu de la Biodiversitat. També situat a l’antiga fàbrica de joguets Payà.
- Castell Roig, o Bermejo. Romanen escasses deixalles al costat de l'ermita de santa Llúcia
- Castell Vell. D'origen àrab i molt difícil de trobar. Les restes que hi ha no són gaire importants.
- Jardí Botànic. Instal·lat a Torretes.
- Monument als Reis Mags.
- Pous de neu.
Més informació: País Valencià.
Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís: En aquest article hi ha
imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol
discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de
les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada