Matet (L'Alt Palància)

El terme ocupa els estreps septentrionals de la serra d’Espadà i pertany al seu Parc Natural. Les altures més importants són el Morterico (862 m), El Rector (855 m) i El Carro 835 m. Esmentarem també com indrets a conèixer la rambla del Perrudo, el barranc de l' Argotalla i les fonts del Llentiscle, de l'Espino, dels Burros, la de Carro, la de la Panolla i la Font que Naix. Algunes mines, de mercuri i algeps, a hores ara abandonades, i les restes d'un antic dipòsit de neu prop de Quatre Camins, completen l’interessant recorregut pel municipi.

L'any 800 va ser formada la primera colònia musulmana de Matet amb gents procedents de Begís, sota el comandament d’Abu Quaffard, cap del castell d'Almonesir i Matet. L'any 1008 els veïns demanaren integrar-se en la Taifa de Xérica, però el fill d'Abu Quaffard, Al Benny Quarffard, va rebutjar la petició. A partir de 1233 estigué sota el domini alternatiu dels cristians i d’Abú Zayd (¿-1269); en 1238 fou conquerida definitivament pels cristians, que mantingueren la població àrab. Després d’això va ser atorgada al bisbe de Barcelona, Berenguer Palau i posteriorment fou confiscada pel rei. En 1260 la vall va ser donada a Pere Martí de Luna; el 1280 passa a Pere Cornell; més tard es va fragmentar dit terme i va formar un senyoriu juntament amb Gaibiel, pertanyent al duc de Sessa, i per compra a Pere d’Urrea, comte d'Aranda; el 18 d'abril de 1582 el senyor vigent Joan Ximénez d'Urrea i la seua dona, Joana d'Enríquez donaren carta pobla; a les primeries del XVII estigué immers en les revoltes morisques de la serra d'Espadà.

L’economia es basa en l'agricultura de secà, olivera i ametler i en la seua manufactura, mel i l’extraordinari oli d’oliva de la serra d’Espadà. També té molta implantació la caça.

El poble, de parla castellana, se situa en el pla amb carrers, estrets i torts, que conserven la fesomia morisca dels seus orígens. Quant al seu patrimoni, citarem:

• El Pilar. Esvelta torre d'origen islàmic, declarada BIC , parcialment restaurada.
• Església de sant Joan Baptista. Renaixentista, de 1759, reconstruït en 1960.
• Ermita de santa Bàrbara.
• Plaça del Vicari.
• Font del Moné.
• La Font. Rèplica quasi exacta de la font de Canaletes de Barcelona.

La gastronomia matetana es basa en els productes de la terra i, en particular, en el seu oli amb què elaboren els bollos de cansalada, de sardines, rostit de pollastre i conill, farinetes, l’olla de Matet i postres com la regaña i els congretes.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.