Aiòder (L'Alt Millars)

Poble de parla castellana que es troba en la part meridional de la Penya Saganta, dins del Parc Natural de la Serra Espadà. L’orografia es força accidentada amb turons com el Castillejo, la Masada, la Cueva Negra o el Castillo (542 m.), als peus del qual s’ubica el casc urbà; barrancs com la Rambla de la Villa, el Collado i el Madroñal que plegats formen la Rambla de Vilamalur o riu Chico, el qual vessa al Millars. 

Viquipèdia. Treball propi d’ApartamentosAyodar

Hi ha també nombroses fonts i brolladors amb aigües miner-medicinals com ara la del Turio que està canalitzada fins al poble. Al terme es troba el port d’Aiòder (704 m).

Viquipèdia. Treball propi d’ApartamentosAyodar

El Castillico, jaciment ibèric dels segles II a IV aC, representa l’evidència més antiga de poblament. A més a més, en el municipi existeixen altres jaciments de origen ibèric i àrab com ara : Las Viñas del Fraile, las Viñas Altas, la Necròpoli d'Aiòder i la Fita. Llogaret àrab que pertanyé al rei de València, Abú Zayd, qui va conservar-lo després de la conquesta per acord amb Jaume I (1208-1276); a la seua mort passà al seu fill, Ferran, qui va conservar-lo fins 1262 en què va ser donat a l’església. Durant el s. XV va pertànyer al duc de Vilafermosa qui va aixecar-hi un palau, les restes del qual encara s’hi conserven. Entre 1565-1572, la població morisca ascendia a 54 famílies. Després de l'expulsió dels moriscos, el lloc restà desert i va ser repoblat per 10 cristians de Godella amb carta pobla de 1611 atorgada pel senyor del lloc, Miquel Jofre, baró d'Aiòder. Fou cap d'una baronia, de la que es conserva el palau, que comprenia els municipis d'Aiòder, Torralba, Villamalur i Figueres. El 1837 els carlins ocuparen la població i establiren el seu quarter general en el convent dels dominics.

L’agricultura de secà ocupa la major part de la terra conreada. La pastura és utilitzada pel bestiar local i pel aragonès transhumant.

L'arquitectura, típica de la zona, amb cases robustes i emblanquinades, i els costeruts carrers, testimonis de l'origen musulmà, proporcionen una agradable passejada per la localitat. Quant a la part monumental, citarem:

• El castell d’Aiòder, parcialment en ruïnes.
• El Cúbico, probablement del XVIII, antic lagar per a l’elaboració de vi. Bona conservació.
• Església parroquial de Sant Vicent Ferrer (1850-1861).
• Palau dels ducs de Vilafermosa. Construït després de l’expulsió dels moriscs. Actualment està destinat a habitatges particulars. Només roman en peu una de les torres.-
• Convent dels Dominics (1575). Actualment només es conserva la torre, de 36 m.
• Calvari.

Viquipèdia. Treball propi d’ApartamentosAyodar

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.