Artana (La Plana Baixa)

Immers en el cor de la Serra d’Espadà, el municipi compta amb paratges emblemàtics de què destaquen Les Penyes Altes, ric en fauna i flora i replet de rutes, miradors, fonts i pinedes. També mereix esment la Cova del Tronc. Com a tants pobles de La Plana hi ha desenes d’oliveres mil·lenàries, en molts casos encara en plena producció, que es poden visitar seguint una de les rutes turístiques del poble. En Artana viu la major colònia de ratpenats de l’Estat, amb més de 23.000 exemplars.

Hi ha evidències de poblament des del mesolític, de què una bona mostra es pot veure al Museu Arqueològic de Borriana. També s’han trobat jaciments del neolític i dels ibers. Fou una important població de l’Edetània romana, amb la denominació Arctalia. Els àrabs deixaren poblats i restes de foneries de ferro en La Solana, L’Artiga o Canals; també van ser ells qui organitzaren el terreny per al conreu del secà. Jaume I (1208-1276) la va conquerir l’any 1242. La població va conservar, però, la seua població musulmana sotmesa a la baronia d’Artana que tingué com a senyors als Montcada, als Romeu i als Tou, senyors de Borriol i Sollana, fins acabar, el segle XVI, en el ducat de Villahermosa. Com la resta de la serra va ser escenari de les insurreccions dels moriscs que van ser expulsats el 1609. El poble fou repoblat amb cristians en 1611. El segle XVIII exercia el senyoriu el duc Josep Gurrea d'Aragó.

La manufactura de l’espart fou de vital importància per a l’economia del lloc fins a les primeries del segle passat. Actualment es produeix un oli de molt bona qualitat i s’aprofita el reguiu per al conreu de la taronja.

El casc antic conserva el sabor dels pobles àrabs amb carrers torts i estres, amb habitatges d’estil popular i modernista. Hi ha arreu taulellets amb escenes sagrades. Del seu patrimoni citarem:

• Església de sant Joan Baptista. Segle XIX. Farcida de capelletes amb taulells ceràmics, conserva una làpida àrab i algunes pintures interessants.
• Ermita de santa Cristina. Amb hostatgeria-albergueria (avui convertida en restaurant). Al seu entorn hi ha un assut d’època romana, encara en ús, i una olivera mil·lenària.
• Castell d’Artana. Fortalesa islàmica. Es va mantenir en bon estat fins que en les guerres carlines va ser volat pel general Borso di Carminati. Actualment està en ruïnes encara que es conserven importants deixalles.
• Alguns records de la muralla àrab que voltava el poble.
• Calvari i Via Crucis
• Conjunt miner de La Creu de Ferro. Explotació minera des de temps dels romans que va ser tancada en 1963, que actualment es fa servir com a centre d’interpretació d’aquesta indústria.

El 4 de juliol de 1885 hi va nàixer l’actor Pepe Alba. Fill d’una família humil, va emigrar molt jove, junt a son pare, a València, on va aconseguir una beca per a estudiar en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. En els primers moments de la seua carrera va dedicar-se al disseny de decorats, però les seues qualitats i ambicions artístiques el convertiren prompte en cantat i actor, en castellà i en valencià. En 1909 debutà com a professional en Alacant. En 1925 ja liderava una companyia de teatre, amb una decidida aposta pel gènere valencià, que arribà a representar més de 215 obres de tot tipus: sarsuela, revista, sainet, etc.; algunes d’elles de la seua autoria. Entre 1929 i 1933 treballà a Madrid i Buenos Aires. A partir de 1936 el seu repertori és, per raons òbvies, exclusivament en castellà, ja que la dictadura va prohibir les representacions en altres llengües. Aquesta prohibició es va alçar en 1946 i Pepe Alba torna a incloure el valencià en la seua carrera, llengua que alternà amb el castellà, sobre tot en les seues visites a Madrid. El 13 de març de 1951 va morir a València, el qual municipi li dedicà, en 1963, un carrer.

Els seus plats més tradicionals són la cassoleta, l’olla de dejuni i les orelletes.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.