Quart de Poblet (L'Horta)

Quart és la capçalera del Parc Fluvial del Túria, espai natural de al voltant de 30 km de llargària,  que discorre pels termes municipals de Quart de Poblet, Mislata, Manises, Paterna, Riba-roja del Túria, l'Eliana i Benaguasil i enllaça amb el Parc de Capçalera de la ciutat de València. La població es concentra en els nuclis de població de Quart, Capellans, Porta i Sant Josep Artesà.

L'etimologia del topònim Quartum fa referència a la distància que separava les ciutats de Quart i de València, concretament a la pedra miliar que marcava les quatre milles romanes que les distanciava. Encara que han hagut estudiosos locals que han volgut vincular-ho a època fenícia, íbera o púnica, no existeixen evidències fefaents fins avui. El que sí és evident és el pas dels romans com ho demostra el seu primer topònim, el jaciment de Les Basses en el Barranc de Xiva i les deixalles de l'aqüeducte dels Arquets. En l'Edat Mitjana el Cid (±1043-1099) va lliurar-hi una batalla que du el nom de la ciutat i apareix en el ‘Cantar del Mío Cid’. En 1244 Jaume I (1208-1276) concedí a Berenguer de Conques, membre de l'Hospital del Monestir de Sant Vicent de la Roqueta de València, el lloc, el castell i l’alqueria d’Aldaia, tal com consta en el Llibre de Repartiment.

El 1282 el rei concedí les rendes d'aquest a l'abat de Sant Victorià: El 1285 el castell de Quart passà a poder de Pere de Reig. Finalment, el 1287, el castell i el lloc de Quart quedaren adscrits al monestir de Poblet i a l'Hospital del Monestir de Sant Vicent fins la desamortització de Mendizábal (1790-1853). Habitada majoritàriament per musulmans, que van ser expulsats el 1332, el 1334 l'abat de Poblet, Pere Copons, atorgà carta pobla a 52 famílies catalanes i aragoneses en règim d'emfiteusi però reservant-se el domini de les vinyes del secà i els monopolis del forn, del molí, dels banys, de la carnisseria i de l'almàssera. En 1358 Pere IV (1319-1387) donà franquícia als pobladors de Quart de pagar lleuda, peatge i d'altres imposts del Regne de València. El 20 de maig de 1520, en el decurs de les Germanies, s’hi va reunir la Junta dels Tretze, amb el virrei Diego Hurtado de Mendoza (1505-1575); per la seua participació en el conflicte la reina Germana de Foix (1488-1538) va imposar al municipi una multa de 540 ducats.

En les Corts valencianes del 1645 l'església parroquial, dedicada a la Puríssima Concepció i reedificada en el segle XVIII, demanà la franquícia de dret d'amortització de mil lliures Per la seua ubicació estratègica de porta d’entrada al Cap i Casal i pel seu suport a l’Arxiduc Carles (1685-1740), Felip V (1683-1746) va cremar i saquejar Quart, va expulsar els monjos de Sant Vicent de la Roqueta i va embargar els seus dominis en Quart i en Aldaia. En 1773 (altres historiadors assenyalen 1798) Aldaia va guanyar el plet que va obligar a la partició dels termes. 

El 27 de juny del 1808 s'hi va lliurar la batalla de Sant Onofre (junt a l'ermita que porta el seu nom) que va marcar una important fita en la guerra de la Independència. En 1885 tingué lloc el més intens brot de còlera dels diversos que sofrí el poble en aqueix segle. A les primeries del segle XIX produïa blat, oli, garrofes, vi, fesols, cànem, seda, fruites i hortalisses; comptava tanmateix amb tres fàbriques de teixa i rajola, i amb tres molins fariners; la transformació més radical del municipi tingué lloc en el segle XX, d'una banda les actuacions del Pla Sud que es va iniciar arran  de les tràgiques riuades de 1957 i que havia de desviar el llit del Túria per a evitar noves inundacions a la capital i a la resta de la comarca; d'altra banda la instal·lació d'un dels primers i més importants polígons industrials de la comarca va atraure-hi un allau d'immigrants provinents d'Andalusia, Aragó, Múrcia i Castella-La Manxa, la qual cosa propicià un creixement urbà i demogràfic espectacular. L’arribada de la II República va ser saludada des del balcó municipal amb la bandera tricolor que va ser onejada per uns dona: Blanca Viguer “la tia Blanca”. Durant la Guerra Civil s'hi instal·laren la colònia escolar nº 28 del Ministeri d'Instrucció Pública, coneguda com a Villa Amparo, i la Brigada de Blindats de l'exèrcit republicà.

També s'habilita un hospital de sang i s'aculli a xiquets de Madrid i als evacuats d'altres províncies i comunitats. Al juliol de 2011 Quart de Poblet s’hi inaugurà Centre de Comunicacions i Dades per a les Missions de Pau de l'ONU, el primer i únic centre de Nacions Unides a l’Estat Espanyol.

A hores d’ara l’economia es basa, com a la resta de les ciutats del cinturó industrial de València, en la construcció, la indústria i els serveis, deixant per a l’agricultura un lloc gairebé testimonial.

El casc antic que ens ha arribat manté la fesomia àrab i algun edifici de l'època, com ara la Cisterna medieval; datada al segle VII, s’omplia una vegada a l’any amb les aigües que el Túria vessava en la sèquia de Quart i amb això abastia la població durant tot l’any. També trobem arreu del terme:

• Casino. Aixecat en 1910 per la quasi totalitat dels habitants del poble, prompte es va convertir en el centre de la vida social de Quart. Després de sofrir una època de degradació, en 2006 el Casino passà a ser propietat de l’Ajuntament; aleshores s’hi va fer una rehabilitació que ha conservat els elements més característics com ara la sostrada, els arcs i el sòcol de taulellets de la cafeteria. En l’actualitat allotja les entitats que tradicionalment tingueren ací la seu: l'Associació Cultural i Recreativa "Centre de Convivència", l'Agrupació Musical L'Amistat, la Societat Artístic-Musical La Unió de Quart de Poblet, el Club de Caça i Tir Quart de Poblet i el Club d'Escacs Quart. També s’ha dotat d’un teatre amb més de 200 localitats per a tornar a ser l’eix social i cultural de Quart de Poblet, objectiu amb el qual fou fundat fa ja més d’un segle.
• Església de la Puríssima. Segle XIV, modificada en el XVII i en el XVIII, en estil barroc.
• Hospital Militar. Segle XX
• Ermita de Sant Onofre. Original de 1321, va ser modificada en 1547 i en 1723. Restaurada en 2003, va ser declarada Bé de Rellevància Local.
• Sagrada Família
• Santa Cecília.
• Molí de la Vila. Convertit en Auditori.
• Refugi antiaeri de la Plaça de la Creu. De la Guerra Civil.

Cada 9 de juny té lloc la Passejà de Sant Onofre, romeria festiva, amb pólvora i música, que se ve celebrant des de 1723, un any de sequera, amb la qual, segons la llegenda, acabà el sant.

Anualment s'hi ve celebrant Quartmetratges, festival de curtmetratges, que du aparellat un concurs de Guions també per a aquesta activitat artística.