Alfarb
és un municipi de la vall dels Alcalans travessat el riu Magre. El terme és
regat per la sèquia d'Alfarb i per la sèquia d'Alèdua o d'Alginet, que reguen part de les 457 ha
de regadiu, de tarongers la major part. La resta de terres són regades per
aigües del subsòl. El poble forma juntament amb Catadau i Llombai
l'anomenat Marquesat. S’hi conserva el despoblat d’Alèdua. Al paratge de la
Falaguera, paratge d'extraordinària riquesa botànica i paisatgística,
brolla la font de la Mola, d'aigües molt apreciades per a la curació de
malalties hepàtiques i renals; a més, ací, a la Falaguera hi ha unes
pintures rupestres pertanyents a l'art llevantí, declarat Patrimoni de la
Humanitat.
El topònim
deriva de l'àrab al-ḫarb, que significa el despoblat. A
banda de jaciments prehistòrics al paratge dels Ascopalls i al Puntal i a la
Mallà, s' hi han trobat restes romanes al bany, a la plaça Nova, i hi ha també
vestigis romans a la torre medieval
situada a l'est del poble sobre la part que recau al riu Magre. Als seus murs
encara hi ha --tapada per una construcció contigua— una làpida amb la
inscripció Hercule invicto. La primera referència que tenim del lloc és
que va ser donat per Pere IV (1319-1387) a l’Infant Alfons. El
1347 sa filla li ho vengué a Perico de Culillas. El 1358 el rei va
vendre la jurisdicció del lloc i del castell d’Alfarb a Pere de Centelles
qui, en 1391, li ho vendria a Amèrico Centelles. Els seus posteriors
titulars seran el marquès de Llombai, duc de Gandia i el duc d’Osuna. Carles
Borja, el 1611, dóna carta pobla a 32 cristians. Aquest fet explica que al
seu escut figuren les armes dels Borja. En el segle XVIII produïa cereals,
garrofes, seda, vi i oli, i tenia indústries de llenç i d'algeps.
D'un sistema econòmic amb
una gran importància de la muntanya i del secà, ha passat a una economia en què
es barregen els conreus de cítrics i fruita, la ramaderia --sobretot aviram--,
la xicoteta indústria, prou diversificada —envasos de fusta i cartó, marbre,
alumini i ferro, etc.— i els serveis. Alfarb compta entre el seu patrimoni
històric i artístic amb unes pintures
rupestres pertanyents a l'art llevantí, declarades per la UNESCO com a
Patrimoni de la Humanitat.
Quant al patrimoni alfarbí:
- Església de Sant Jaume Apòstol. Eclèctica. La
darrera restauració és del 1964.
- Torre
medieval. De possible origen morisc, es conserva en un acceptable estat. S'hi
han trobat també vestigis romans.
- Castell.
D'origen romà.
- Ruïnes de l'antic algepsar d'Alfarb
En l'apartat sociocultural el poble compta amb
diverses associacions, com ara l'Escola de danses d'Alfarb, Fum de botja. Associació
cultural que publica la revista del mateix nom, amb informacions dels tres
pobles del Marquesat, la Banda de
música la Lira, el Club de
pilota i l'Escola de dolçaina i
tabalet "Honorat Gil".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada