El topònim Beniparrell segons unes fonts procedeix de l’àrab Beni Barral o Beni Barriyal i segons altres tindria origen mossàrab i procediria
del cognom Parra. El lloc creix a partir d’una alqueria musulmana que, en 1258,
fou donada pel rei conqueridor a Arnau
de Romaní, el qual va gaudir, ell i els seus successors, del títol de baró
de Beniparrell. Després de pertànyer, des de 1297, al convent de Portaceli, el
1600 el seu senyor, Lluís Escrivà de
Romaní, baró de Beniparrell, va donar als carmelites setze fanecades de
terra per que fundaren un convent a canvi d'algunes condicions emfitèutiques; va
ser precisament al redós del convent on va començar a establir-se i a créixer la
població. Reedificat a finals del segle XVIII, el convent fou desamortitzat el
1836, ocasió que aprofità el baró de Beniparrell per reclamar la propietat que
li fou concedida per sentència judicial. En 1850, Beniparrell es va constituir
en ajuntament, però poc després va ser inclòs en el d'Albal fins que en 1892, un
decret de la regent Maria Cristina
(1858-1929) va tornar la independència al poble.
El veïnatge amb València ha propiciat que des
de la dècada dels seixanta s’hi instal·len diverses indústries, base actual de
l’economia local.
A banda del convent de què tant hem parlat, del
qual es conserva el claustre i està en procés de declaració de bé patrimonial
de rellevància local, el patrimoni local conta amb:
- Església de Santa Bàrbara.
- L'Hort de Xambergo i altres alqueries
Més informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada