Al terme, integrat en la Vall dels Alcalans, cal visitar els paratges de
les serres del Caballón i de Dos Aigües.
De l'estructura llatina monte rubeu resultaria el topònim, que
ve a significar Muntanya Roja. L'origen de Montroi és una alqueria musulmana
que en aquella època abastà prou importància. Amb la conquesta de Jaume I (1208-1276) fou donada, el 1238, a Roderic
de Liçana; en 1307 pertanyia al mestre del Temple i desprès,
successivament, a Roderic de Corella, a Melcior Mercader i a Romeu de Corbera (1410-1445), mestre de Montesa, qui
va adquirir-la en 1436 i va establir-hi una comanda. Fins l'expulsió de 1609
fou un lloc de moriscs que en 1510 tenia 38 cases, en 1609, 70 i en 1663, tan
sols, 5.
Segons Cavanilles (1745-1804) el 1795 produïa seda,
blat, dacsa, vi, oli i garrofes. A hores d'ara l'economia continua depenent de
l'agricultura, especialment del vi, i de l'apicultura.
Quant al patrimoni,
esmentarem l'església de sant Bartomeu, neoclàssica, del XVIII i el castell de
què no romanen més que la torre principal i vestigis de la muralla, i el Museu
Valencià de la Mel.
Un dels esdeveniments més
coneguts del poble es la Fira Valenciana de la Mel (Fivamel), declarada
d’Interés Turístic Local. On, amb la mel com a producte principal creix tot un
mercat de productes (pol·len, gelea reial, herbes medicinals, vins dolços,
torrons, etc.) relacionats amb la salut i l’alimentació.
Les falles, a l’igual que
en altres pobles de la comarca es cremen una setmana després que a València.
Més informació: País Valencià.
Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada