Situat entre les confluències amb
el riu de Micena i amb el barranc dels Pilarets, amb un relleu suaument ondulat,
el municipi inclou el llogaret de Cartaina.
Té l'origen,
probablement, en una alqueria musulmana que després de la conquesta fou propietat
de Joan Núñez Núñez. La seua
església parroquial s'independitzà el 1541 de la de Benigànim, amb Guadasséquies i Benissuera com a
annexos. El
1609 tenia 24 cases i el 1794, 200 habitants. En el poble es trobava el palau del senyor, el marquès de San José.
A mitjan segle XIX mantenia una gran fàbrica d'aiguardents. La població ha conegut una forta
estabilitat, a l'igual que la comarca, al llarg del s. XIX, fins que a partir del 1920 ha baixat fortament, a
l’igual que els xicotets pobles agraris de la comarca, en contrast amb els
pobles industrialitzats.
La major part de la terra es conrea com a secà, dedicada
quasi per complet a la vinya per a raïm de taula; també hi ha oliveres i
cereals. No hi ha activitat ramadera ni
industrial.
L’església
es dedica a sant Pere apòstol i fou reedificada en 1794 sobre la original de
1541.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada