Càrcer (La Ribera Alta)

Enclavat en la vall del seu mateix nom i regat pels rius Xúquer i Sellent, el terme està voltat de muntanyes que fan la frontera de La Ribera amb La Canal de Navarrés i La Costera. Precisament el lloc on el Sellent vessa les seues aigües al Xúquer és un dels paratges més agradables del municipi, un altre també amé i interessant és L’Arcà, aqüeducte del Sellent i la séquia Escalona.

Carzre és un topònim àrab que podríem traduir com "lloc de repòs". La vall de Càrcer fou ocupada pels musulmans al voltant dels anys 713-714 i és en una de les alqueries que hi fundaren on té l’origen el poble, com ho proven les deixalles islàmiques trobades al Ravalet, la Socà o el Molí de Cotes. Jaume I (1208-1276) va donar-lo en senyoriu, el 5 d’agost de 1237, a Pere Fernàndez, senyor d d'Albarracín i d’Azagra. En 1242 el rei fa nova donació de Càrcer amb totes les pertinences, excepte molins i forns, a Gonçal Juan Domínguez i altres quaranta-set pobladors. El 1.263 passà a l’Infant Pere d'Aragó. El 1437, Alfons V (1396-1458) concedí el títol de baró a Pere Martínez d’Eslava; posteriorment va passar successivament als Cruïlles, als Cucaló de Montull i als Manglano. Al llarg de la seua història el riu Sellent ha castigat el poble amb diverses inundacions (1864, 1874...) la més recent de les quals fou el 20 d'octubre de 1982 que va causar la devastació no només a Càrcer, si no a la major part de la comarca.

D’economia tradicionalment agrícola, Cavanilles (1745-1804), ens conta que produïa arròs, vi, oli, garrofes, blat, dacsa, seda, llegums i hortalisses, també tingué un important passat terrisser: diversos historiadors diuen que en el segle XIV hi havia fins quaranta fàbriques de ceràmica que, amb el pas del temps, anaren desapareixent per diverses causes ,sobre tot per l’expulsió dels moriscs en 1609.

El casc antic del poble, barri de sant Roc, conserva el tipisme dels pobles valencians amb arrels àrabs. Hi ha l’església de l’Assumpció, del segle XVIII.

El menjar bàsic és l’arròs, guisat de diferents maneres: amb faves i carxofes, amb fesols i naps, en paella; l’arrel mora també es fa palesa en els dolços: torrons, arnadí, coques cristines, coques de sagí, carquinyols, etc.

L'any 1892 hi va nàixer la Societat Artístic Musical 'El Valle de Càrcer', tot i que ja n'hi ha referències en 1874. Ja ha complit, per tant, 125 anys, al llarg dels quals no només ha amenitzat les festes del poble, i dels de la contornada, si no que s'ha alçat amb nombrosos premis en els diversos certàmens en què ha participat. Un llibre de títol homònim recull la història de la banda des dels seus albors fins l'actualitat. 

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook