Benafigos (L'Alcalatén)

Situat entre el riu Montlleó i la rambla de Benafigos, assentat a més de 900 metres d'altitud sobre un pujol coronat per les cases del poble en un terreny inhòspit però que li dóna gran bellesa, Benafigos és un poble de carrers retorts i estrets plens de restes del castell que li dóna origen. Poble de muntanya, compta amb fonts – la de Dalt, la de Darrer, la de Baix o la d'Albis, on hi ha uns safarejos reformats en 2008; totes amb magnífica qualitat d'aigua – i cims –- Coll del Vidre (1.083 m), la Penyaroja (1.063 m) Morral Blanc (1.021 m). La superfície no cultivada està coberta en la major part per pinar, carrascar i matolls.

Apareix com a alqueria del terme de Culla i, veient la inaccessibilitat del lloc, és fàcil deduir que la seua fundació obeiria a necessitats militars. El fet que el seu castell siga àrab, fa pensar, amb raó, que també serien els moros els que fundaren el poble. Va pertànyer a la Setena de Culla tota l'època medieval i també la moderna. Des del 1235 formava part del senyoriu de Balasc d'Alagon i, a partir de la dècada de 1240, passa a mans de la seua filla, Constança i l’home d'aquesta, Guillem d'Anglesola. Es desconeix la data de la carta de població però ja apareix citada en la d'Atzeneta, de 1272.

El 1303 és venuda amb la resta de la setena a l’orde del Temple; el 1319 passa al senyoriu de la de Montesa.En 1593, passarà a formar part, junt amb totes les possessions de l'Orde de Montesa, del patrimoni real, fins a 1784, quan Benafigos s'incorporarà a la jurisdicció comuna. En 1812, en el decurs de la Guerra de la Independència hi tingué lloc la batalla entre Fray Asensi Nebot, conegut per aquestes contrades com El Frare, i el general francès Mazzuchelli.

L’economia es basa en el conreu dels cereals i l’ametla.

Del seu patrimoni cal citar:

• L’església de sant Joan Baptista. Del segle XIII, remodelada en el XVIII i parcialment restaurada en 2003.
• Museu parroquial, amb diverses obres, entre elles un retaule del XV.
• El castell, pràcticament desaparegut i part de la muralla integrada en les cases del poble.
• Ermita del sant Crist del Calvari. 1740.
• Ermita de la Verge de l'Ortisella. 1567. Amb hostatgeria construïda en el segle XX. També es pot contemplar un magnífic exemplar d’om. Encara que es va assecar, es pot apreciar l’extraordinari perímetre de la soca. L'ermita és destí de diferents romeries, procedents d'arreu la comarca.
• Casa Abadia. Renaixentista. Segle XVI.
• Ajuntament. 1880.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.