Montesa (La Costera)

El municipi compta, com a paratge més destacat amb La Mola, des d'on es divisa tota la vall de Montesa, al seu costat La Pedra Senyora, roca de forma allargada exempta de la muntanya; el dipòsit d’aigües de la Fonteta, els barranc de Fos i el de la Font Santa, i el Calvari completen el panorama dels indrets més cridaners. Hi ha el CEM amb zona esportiva on practicar l’escalada i el senderisme.

Vestigis d’un assentament iber en la partida de la Canyada i una làpida funerària romana són els antecedents poblacionals més antics que s’hi han trobat. En època musulmana fou un important castell que, després de la caiguda del de Xàtiva, en 1244, obligà el rei conqueridor a pactar, en 1248, la permuta dels pobles de Montesa i Vallada i a deixar com a Cadi al Califa Ab Ya Far Yahyo; allí es van mantenir els musulmans fins la revolta de 1277 en què foren definitivament derrotats per Pere III el Gran (1240-1285) i venuts com esclaus; al Cadi se’l va atorgar un salconduit per que abandonés el regne. Alfons I el Franc (1256-1291) va donar carta pobla el 1289 per a 150 veïns, juntament amb Vallada. Després de la desaparició de l’orde del Temple, en 1312, Jaume II (1267-1327) encetà els tràmits per a la creació d'una nova orde aportant la Vila Reial de Montesa com a seu; el 1319, una vegada constituïda l’orde de Montesa, el rei va donar-la el terme per que hi edifiqués el seu centre religiós. En 1706 tropes anglo-portugueses assetjaren la vila, que s’havia decantat pel Borbó. En la nova distribució política del regne, Montesa fou cap d'una de les Governacions.

Del 23 de març i el 2 d’abril de 1748 sengles terratrèmols destruïren el monestir i el castell i obligaren els frares a traslladar-se a València, on fundaren el monestir del Temple. En 1835 l’extinció del senyorius despullà l’orde de les seues possessions a Montesa, que passaren a mans particulars.

La dilatada història montesina hi ha deixat important patrimoni:

• Castell de Montesa. La història del qual és la història del poble. Està declarat Monument Nacional des de 1929. S’assegura que en la seua època d’esplendor el seu pati d’armes podia albergar 2000 soldats. El terratrèmol de 1748 i l’abandó l’han deixat en estat ruïnós encara que són visibles la Sala Capitular, l’església, el claustre i altres dependències. Romanalles seues hi ha en el Museu Parroquial, i en el Palau de la Generalitat, on es conserva la porta de les cambres del Mestre de l’orde.
• Església de la Mare de Déu de l’Assumpció. Construïda entre 1693 i 1702 sobre una més antiga. Conserva interessants pintures i un retaule d’estil gòtic.
• Museu Parroquial. Ubicat en un edifici del XVI amb restes del castell i interessants obres d'art sacre.
• Casa Abadia. Segle XVI. Important façana de pedra.
• Casa de la Vila. Segle XVII. Seu de l'Ajuntament.
• Casa de la Marquesa. Segle XIX.
• Casa dels frares. Segle XVIII
• Ermita de la Santa Creu. Segle XVI.
• Ermita de Sant Sebastià. Segle XVI, però molt reformada per la qual cosa la seua fesomia no s’assembla gens a l’original.
• Ermita del Calvari. Segle XVIII.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.