.JPG)
El
terme compta amb paratges com les fonts de la Palmera i del Pazuelo, l’antic
molí o les riberes del Palància.
.JPG)
La
primera notícia del poble (de parla castellana) es remunta a 1236, quan hi
havia a l’actual terme 3 alqueries musulmanes Lloc de Zamel, Alt dels Moros i
Alt de la Font, tot i que hi ha un jaciment iber al Turó de Rotxinas. 
En 1245, després de l’ocupació cristiana, apareix com a pertanyent a Hurtado de Lihori, qui li donà el nom de Sot i hi edificà un palau al voltant del qual va anar creixent el caseriu. Per concessió papal, l'església recaptava el quart delme, però amb l'obligació de tenir a l'església d'ornaments, cera, oli, etc., per nova concessió papal.
En 1245, després de l’ocupació cristiana, apareix com a pertanyent a Hurtado de Lihori, qui li donà el nom de Sot i hi edificà un palau al voltant del qual va anar creixent el caseriu. Per concessió papal, l'església recaptava el quart delme, però amb l'obligació de tenir a l'església d'ornaments, cera, oli, etc., per nova concessió papal.
Posteriorment
passà pel senyoriu dels Val de Corranza. Fins el segle XVI es denominava Soto
del Gobernador, i canvia a l’actual denominació per la influència del cognom
del governador Jaume Ferrer. Sembla
que la població formava part del territori que integrava el senyoriu de Vall
d’Almedíxer, i fins el 1609 estigué habitada exclusivament per sarraïns.
La
seua economia és exclusivament agrària: taronger i nespreres. Cavanilles (1745-1804) cita unes
pedreres de marbre que mai no han estat explotades.
Del
seu patrimoni
- Església de la Immaculada. Impressionant, sobre tot per les seues dimensions, temple neoclàssic la primera pedra del qual es va col·locar el 10 d’agost de 1774. En el seu interior es guarden dos veritables tresors pictòrics, com són el quadre de la Verge Immaculada, atribuïda a Vicent Masip (1475-1545) o al seu fill Joan de Joanes (1507-1579) i el retaule de Sant Miquel, una taula del segle XIV obra de Gherardi Starnina, que representen unes de les poquíssimes obres conservades en territori valencià adscrites directament a l'estil italogòtic florentí.
- Palau del Senyor. Gòtic ogival. Finals del XII amb afegits del XIV i del XV. Compta amb una xicoteta capella que comunica amb l'esglèsia contigua. També hi ha una gran escala que condueix a les cambres principals, almassera, masmorres i graffitis fets pels presos. Declarat BIC.
- Forn del Senyor, d'origen medieval, va estar en funcionament fins la darrera dècada del XX.
- Molí del Senyor, sobre el que es va edificar la fàbrica de la Llum, de la qual a penes queden romanalles.
- Capella de Santa Llúcia. Documentada ja en 1245, fou derruïda i només resten unes quantes enrunes.
- Ermita de Sant Antoni de Pàdua, estampa del poble. Segle XIX, s’hi arriba per un calvari de 1801.
- Safareig municipal i, a més els de la Llum i el de la Rocha, restaurats recentment.
Bon dia,
ResponEliminaem podries dir les fonts d'on has tret la informació?
gracies!
Bon dia.
EliminaEl bloc està sent una actualització de la web https://www.uv.es/fjglez/, que mantinc des de fa anys. Vull dir amb aixó que el treball està fet fa temps i va náixer quan comencí a traduir al valencià, les entrades de la "Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana". El que faig ara és una revisió d'allò repassant el meu propi text i després la web municipal (encara que aquestes solen ser prou deficients quant a la informació del poble), de vegades les "Observacions de Cavanilles", la Wikipedia en castellà, ja que la Viquipedia en català, normalment utilitza els textos de la meua web, i un repàs per la xarxa: Gremi de Campaners Valencians, Ermitas de la Comunidad Valenciana i webs personals, si és que existeixen.
Espere haver satisfet la teua curiositat i t'agrairé qualsevol aportació que pugues fer. Ja saps allò de que "tota pedra fa paret"
Salutacions cordials