El
terme, límit fronterer del País Valencià amb la Regió de Múrcia, es reparteix
entre el mar i la muntanya i compta amb bones platges i zones d’alt valor
ecològic com ara el Pinar de Campoverde o el Río Seco, on s’ha traçat una ruta
senderista que dóna la possibilitat de conèixer la rica fauna del paratge;
també és digna d’esment la ruta dels arbres monumentals que en forma de
tarongers, garroferes, oliveres, palmeres pins, moreres podem observar en un
recorregut perfectament senyalitzat. Les "Mil Palmeras" és una
urbanització i pedania del municipi que es troba al costat de l'àrea natural de
la desembocadura del riu Sec.
Degut
al gran nombre de jaciments arqueològics d'època romana molts historiadors
situen al Pilar de la Foradada la població de Thiar, situada entre la Via
Augusta i el mar, la qual cosa li donava certa rellevància a nivell comercial.
Dels àrabs i dels ibers també hi ha testimoni arqueològic. Davant les
incursions dels pirates barbarescs Felip
II (1527-1598), en 1591, ordenà bastir una línia defensiva costanera de què
formaria part la torre guaita de La Foradada.
Durant el segle XVII la població,
que llavors era d’uns 300 habitants i es trobava dispersa en masies, començà a
concentrar-se al recer d’una ermita (embrió de l’actual església) que els
mateixos camperols aixecaren i el lloc començà a ser conegut amb el topònim
actual. En 1835 la que aleshores era una finca del terme d'Oriola passà a propietat
de Guillermo Maclure, sogre de Ramón de Campoamor (1817-1901) –que hi
residí i escriví sobre el lloc–. El 30 de juliol de 1986 després de llargs anys
de negociació s’aconseguí la independència d'Oriola i la constitució en
municipi.
La
base econòmica d’aquest poble castellanoparlant està en l'agricultura –fruites
i hortalisses– i, darrerament, el turisme.
Tocant
al patrimoni citarem:
- Torre de la Foradada. Ja hem parlat dels seus orígens; actualment és de propietat particular i l'accés és des de la casa dels Roche a la qual està adossada. La conservació és bona malgrat haver-hi estat molt modificada.
- Església del Pilar. De 1982, sobre les anteriors de 1616 i 1753. El campanar és de 1899.
- Església del Pilar. Edifici de 1958, ubicat en el nucli urbà de la platja, a prop de la Torre.
- Museu Arqueològic i Etnològic Gratiniano Baches.
Entre
els plats típics del poble estan, com no, els arrossos i els calderos de peix i
també el guisat de creïlles amb carn, el guisat de pilotes, el conill al ajo cabañil, tota mena de peixos i
mariscs i les excel·lents fruites i verdures de la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada