Villargordo del Cabriol (La Plana d'Utiel-Requena)

El Cabriol marca l'entorn paisatgístic de Villargordo; les Gorges i los Cuchillos són espectaculars paratges de singular bellesa, propicis per al senderisme i altres esports d'aire lliure. Demés, l'abrupte terme presenta una frondosa flora mediterrània, aus rapinyaires i mamífers d'aigua dolça.

A la cova Mulatillas, en la Vall del Moluengo, s'han trobat restes del Bronze Valencià. Hi ha romanalles de viles rústiques romanes en Casa Zapata i Los Llanos de Arriba Va pertànyer a Requena fins a 1747, en què a canvi del pagament de 825.000 maravedís a Ferran VI (1713-1759) obtingué la independència i el títol de Vila. El 1851 s’integrà en la província de València, amb la resta de la comarca. En juny del 1936 s'hi va formar una col·lectivitat agrícola de la UGT-CNT, amb les terres confiscades i algunes aportacions de xicotets propietaris. L'expansió vinícola durant les primeres dècades del segle XX es va traduir en un creixement demogràfic significatiu ––passà de 946 habitants el 1860 a 1372 el 1900 i 1652 el 1920--. La població es va estabilitzar a partir d'aquests anys i tornà a créixer amb la construcció de l'embassament de Contreres.

L'agricultura de secà i especialment el vinyet ––no oblidem que es troba immersa en la D.O. vinícola Utiel-Requena; les fàbriques de cement i electricitat de Contreras i una incipient ramaderia són les activitats econòmiques del poble. Al riu es poden pescar truites i barbs.

El poble conserva el traçat típic dels poblats musulmans, amb carrers estrets i retorts. Del patrimoni parlem a continuació:

• La Plaça de la Font. Llloc de reunió del veïnat.
• Església neoclàssica de Sant Roc, del XVIII.
• Torre del Telègraf.
• Trinxeres i búnquer de la Guerra Civil
• Ermita de la Verge de Tejeda

Olla, gaspatxo manxec i bons embotits, regats amb els exquisits vins de la terra, són els dinars habituals d'aquestes contrades.