La Nucia (La Marina Baixa)

El terme municipal, de terreny esquerp, facilita la pràctica d'esports a l'aire lliure, com ara el senderisme, l'escalada o el ciclisme.

Tot i que existeixen evidències de pobladors anteriors La Nucia fou una alqueria fundada pels àrabs --que la denominaren Naziha: deliciós--, els quals l’habitaren fins l’expulsió, que despoblà totalment el lloc. L’any 1521 va patir l’assalt sistemàtic dels pirates barbarescs els quals utilitzaven el Captivador, lloc que actualment dóna nom a un paratge natural, per a empresonar o tindre captius els presoners de les seues incursions. Al llarg dels segles XVI i XVII fou testimoni i escenari de la Guerra de les Germanies.

A principis del XVII formava part de la baronia de Benidorm i pertanyia a Alfons Fajardo de la casa del marquès dels Vélez. En 1723 assolí la segregació de Polop i es va constituir com a poble independent. La segona meitat del XVIII i la primera del XX són temps difícils que obligaren els nociers a l'emigració cap a llocs tan dispars com ara Filipines, els EUA, Argentina o, sobre tot, l'Alger i Orà. A partir dels vuitantes del segle passat la demografia començà a recuperar-se a causa de l'imparable expansió urbanística.

L'economia local, ancestralment basada en l'agricultura, s'ha transformat en les darreres dècades al sector serveis degut al turisme que ha omplert el terreny d'urbanitzacions de luxe. La Nucia és seu de la Universitat d'Alacant i en aqueix àmbit s'hi celebra anualment, des de fa trenta anys, el Curs de Sociolingüística de La Nucia.

L'estructura del casc urbà conserva la fesomia d'un poble agrícola de La Marina, farcit de carrers i places amb interessants llocs i edificis, els més significatius dels quals són:

• Església de la Puríssima Concepció. Encetada en 1761 amb campanar exempt, que fou integrat mitjançant l'afegiment d'un nou cos en 1854; la darrera restauració és de 1913.
• Col·legi Públic de la Segona República. Actual seu de la Universitat d'Alacant.
• Ermita de Sant Rafel.
• Ermita de Sant Vicent del Captivador. 1803.
• Edifici dels Sindicats.
• Casa de la Cultura.
• Llavador Municipal. 1924.
• Museu Etnològic José Soler.
• Centre Juvenil. 2005.
• Auditori del Mediterrani. 2007.
• Mont del Calvari. Mirador sobre la comarca.
• Font de la Favara. Jardí amb cascades d'aigua i arbres centenaris.
• Casa dels Peons Caminers.

En 1945 va nàixer a La Núcia, Carme Miquel i Diego, la qual dedicà la seua vida a l’ensenyament --disciplina en què fou una renovadora--, a la promoció i defensa del valencià --fou fundadora i presidenta d’Escola Valenciana-- i a la literatura, camp en què rebé diversos premis. Tot plegat, Carme Miquel esdevé una figura indispensable en el panorama cultural del País Valencià dels darrers cinquanta anys. A banda de nombroses distincions per la seua tasca fou acadèmica de ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua des de 2016 fins a la seua mort, el 18 de juny de 2019.

Entre els plats típics podem esmentar les pilotes de dacsa, els minxos a la paleta o l'arròs cuinat, plats autòctons que han resistit l'allau turístic. Els embotits gaudeixen de merescuda anomenada. Antigament s'hi conreaven i venien arreu de la comarca els tramussos, la qual cosa els valgué als nociers, que tenen fama d'hàbils negociants i de ser molt destres amb els treballs manuals, el malnom de tramussers.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.