Massamagrell (L'Horta)

El terme es dedica en gairebé la seua totalitat a l'agricultura. El 12 de juny de 2004, el Tribunal Suprem va ratificar una sentència anterior que prohibia la urbanització dels 300 metres de platja, per considerar que els ecosistemes existents s'han de preservar.

Diverses teories expliquen el topònim: una diu que deriva de l'àrab Maz de Grell (masia del creient o masia vermella); una altra diu Hassam-al-Magrell (Hassam el vermell); una més Hassam-el-Macrum ( Hassam el prim) i una última Maz Macrum (masia del Magre). A la Lloma dels Germanells s'han trobat els primers testimonis de poblament, un poblat del Bronze (2500 aC); dels romans hi ha restes a la Lloma de Maimona i la Via Augusta. L'origen de l'actual poble és, com la majoria dels nostres pobles, una alqueria musulmana de què, el 9 de juliol de 1237, quan era propietat d' Abdohabela Abenoba Alchariç, es donaren terres a Oxova de Peralta. Després de l'ocupació cristiana, en 1238, passà a mans de Sanxa Pérez d'Aguilar i després per successius senyors com ara Pere Arceç, Gimén de Navascos, Sánchez Vera, Pere Aximén o Fortun Sánchez per a acabar sent propietat de l'orde de Calatrava, la qual el 17 de juliol de 1271 atorgà carta de població a trenta pobladors cristians procedents de Lleida, als que se'ls concediren les cases, els horts, les vinyes i d'altres propietats rústiques; l'orde es retenia el domini del castell amb el seu hort, vinya i terres, el forn, molí i d'altres monopolis i el dret de nomenar justícia civil i criminal, i tots els drets sota Fur de València.

Els vassalls devien pagar de cens anual la setena part del blat, la meitat de l'ordi i altres cereals. En 1279 obtingué església pròpia. El 17 d'agost de 1386 Pere Boïl i la seua dona, Catalina Díaz van rebre una concessió per onze anys dels drets emfitèutics de l'orde de Calatrava a Massamagrell, Bétera, Massanassa i Xulella i la jurisdicció criminal però no la suprema. En 1426 els drets passaren, ja complets, a Raimon Boïl. El 1604 ho posseïa Valerià Boïl, qui en les Corts Valencianes d'aquest any va sol·licitar la suprema jurisdicció, però Felip III (1578-1621) se la va denegar. En les Corts del 1626, l'església de Massamagrell, sota la invocació de sant Joan Evangelista, demanà l'exempció de pagar dret d'amortització i segell de vuit-centes lliures. Els darrers senyors territorials foren els marquesos de Dos Aigües.

En la primera meitat del segle XIX produïa blat, dacsa, vi, oli, arròs i verdures; demés, tenia fàbriques d'aiguardent i tres molins fariners. A hores d'ara el terreny cultivable és pràcticament tot de regadiu i produeix excel·lents collites de taronges, hortalisses i fruites.

El patrimoni de Massamagrell consisteix en:

• Església de Sant Joan. Bastida en el segle XVIII en estil neoclàssic. La seua grandiositat fa que se la conega com “la catedral de l'Horta”.
• Convent de Santa Maria Magdalena. Aixecat en 1597 pel patriarca Joan de Ribera (1532-1611), ampliava i completava l'ermita homònima , del segle XV. Ha donat lloc a l'actual barri del mateix nom.
• Convent de les Terciàries Caputxines. De 1885.
• Escultura del bisbe Lluis Amigó.
• Molí de la Magdalena, o de Blai. Segle XVII. Des que en 1960 s'abandonara el seu ús i en 1995 es botara foc, el seu estat de conservació és prou dolent.
• Escorxador Municipal. 1910-1928. Modernisme industrial.
• Llavaner. En el mateix recinte, actualment dipòsit municipal, que l'escorxador.
• Trinquet. De 1948.
• Ermita de la Verge del Rosari

De la nòmina dels seus fills il·lustres destaquem Jerònim Jacint d'Espinosa (1600–1667), pintor; Lluís Domingo; coautor de la portada del Palau del Marquès de Dos Aigües a València; Lluís A. Planes, pintor; Lluís Amigó (1854-1934), bisbe; Ricard Olmos Canet, músic i Miguel Gil Corell, farmacèutic i professor de la Universitat de València.