Mutxamel (L'Alacantí)

Municipi situat en l'horta d'Alacant, al sud del riu Montnegre, ratllant amb el secà i molt a prop d' Alacant, la qual circumstància fa que el creixement urbà i demogràfic haja estat important des de la segona meitat del segle XX; de fet ja en el segle XVIII les famílies alacantines acomodades hi fixaven la seua segona residència. De paratges parlant cal parar esment en els assuts del riu Montnegre, que conformen una xarxa hidràulica amb presses, molins fariners, etc. que donaren lloc a l'ofici d'assuter; altre espai natural digne de menció és el Bec de l'Àguila ideal per a la pràctica del senderisme, cicloturisme i el gaudi de la natura.

El topònim del lloc no té res a veure, com pot semblar, amb el nutritiu fruit de les abelles, sinó que deriva d'un mot àrab que equival a “lloc amè i agradable”. Van ser precisament els àrabs qui van propiciar el naixement d'alqueries àrabs com la de Benaüt, Beneitia, Benessiu, el Ravalet i altres, que, totes plegades, van formar el nucli de l'actual població. Després de la conquesta cristiana romangué inclòs en el regne de Castella fins 1296 en què passà a formar part del de València, sempre pertanyent a Alacant. La construcció, en el segle XVI, del pantà de Tibi (el més antic d'Europa) a la qual va contribuir Mutxamel amb l'aportació de 17.700 lliures, va comportar un important creixement. En 1511 obtingué parròquia i s'aixecà l'església amb una torre afegida --base de l'actual campanar-- que es feia servir com refugi front als atacs que els pirates barbarescs hi sovintejaven. En 1580 Felip II (1527-1598) atorgà la independència administrativa d'Alacant i el rang d'Universitat. El 1605 hi edificaren el seu convent una congregació de Frares Mínims. En 1628, per Reial Privilegi de Felip IV (1606-1665), obtingué la total independència d'Alacant i el títol de Vila Reial amb vot en Corts. Tanmateix la pesta negra i les plagues de llagosta feren minvar les collites i portaren l'ajuntament a l'extrem de no poder fer front als deutes, per la qual cosa en 1653 demanaren tornar a agregar-se a Alacant, tot i conservant llurs privilegis; fins el 1736 en què, veient que la fusió no donava els resultats desitjats demanà separar-se'n definitivament cosa que aconseguí en 1743, però perdent part del terme municipal. Durant la guerra de Successió fou saquejada per les tropes de l'Arxiduc Carles (1685-1740). En el decurs de la Guerra d'Independència s'hi lliurà, el 25 d'abril de 1812, la coneguda com batalla del Calvari. En 1813 foren derrotades les tropes del mariscal francès Suchet (1770-1826) per les de l'espanyol Roche en la que es coneix com batalla de Mutxamel. El segle de l'enlairament econòmic i demogràfic fou el XIX quan la xicoteta burgesia que hi anava configurant el comerç i l'agricultura unida a l'arribada d'estrangers acomodats, atrets pel clima començaren a edificar vil·les, mansions i palaus que, amb l'afegiment de la Penya Serrada, fins aleshores terme de Xixona, convertiren Mutxamel en lloc residencial.

Foren els moros qui hi introduïren, i des d'aquí a tota l'Horta d'Alacant, els primitius sistemes hidràulics; l'arribada del pantà de Tibi donà lloc a sèquies i assuts, (de què es conserven el de Les Fontetes, el de Sant Joan i el del Campello) que perfeccionaren l'agricultura fins a fer de Mutxamel el poble de la comarca amb major relació amb ella. A hores d'ara vinya, cítrics i ametlers junt a la indústria del calcer i el sector serveis configuren una situació econòmica pròspera.

A partir del barri del Ravalet, primigeni nucli urbà, amb els seus estrets i torts carrers plens de colors podem girar una visita arreu del poble. El patrimoni mutxameler ens presenta:

• Església parroquial del Salvador. De 1511. Amb elements, gòtics, barrocs i neoclàssics.
• Casa pairal del XVIII.
• Palau i jardins dels Peñacerrada. Del segle XVIII. Fou poblet de Xixona amb ajuntament propi.
• Torre de Mutxamel. Construïda en 1513, inclosa en el conjunt de l'església del Salvador, de la qual és campanar. Diverses actuacions han desvirtuat la seua fesomia original.
• Torre de Ferraz, o de Mira. Medieval, amb bon estat de conservació, forma part d'una residència particular.
• Ermita de Monserrat. Segle XVI.
• Ermita del Calvari. Segle XVIII.
• Assuts de Les Fontetes, de Sant Joan i del Campello
• Convent de sant Francesc. Any 1605.
• Torre de les Paulines. Declarada BIC.
• Museu bizantí, en Tàngel.

La gastronomia ens ofereix plats elaborats amb productes de l'horta mutxamelera com ara l'olleta de verdures, l'arròs amb faves i bacallà, la pericana o el pa amb oli boix. Justa anomenada té la tomaca de Mutxamel per la seua qualitat.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.