Albalat dels Tarongers (El Camp de Morvedre)

També coneguda com Albalat de Segart, se situa en una esplanada, al marge esquerre del riu Palància, que creua el terme. Les altures principals són: El Garbí (593 metres), la Mola de Segart (565 metres), la Muntanya Redona o Montalt (427 metres) i altres com el Pic de l'Àguila, Cavall, Saler, Gitano, Palmerar, Buitrera, Cabeç Bord, etc.

Al voltant del seu topònim hi dues versions ben autoritzades, una, la de Sanchis Guarner, manté que es tracta d'un romanisme, equivalent a Al-pales o Palaz, la qual cosa sustentaria la tesi de que el poble, en temps dels romans, fóra una vila dependent de Sagunt; l'altra, la d'Antoni Chabret i Fraga (1846-1907), afirma que l'origen és àrab i deriva del mot 'balat', que vol dir paviment. Siga com siga, ja es coneix l'existència de l'home vivint en els Pics de les Raboses, Muntanya Redona, Palmerar, etc. uns dotze segles aC. A la partida de l'Aigua Amarga es va descobrir una cova amb pintures rupestres del període Eneolític (2000 anys aC); assentaments de l'Edat de Bronze a la partida de Comediana (1600- 1500 aC); assentaments d'èpoques ibèrica i romana al Tossalet de les Panses (segle I-II).

Sèquies de Gausa i Montíver d'origen iber i romà i al piló o Forquetes restes d'una fortalesa medieval. El 1238, Jaume I (1208-1276) va concedir-li-ho a l'abat de Fuenteclara. Posteriorment el va posseir Raimon de Torís i, el 1379, el matrimoni Jofre de Blanes i Margarida Bonastre el compraren i passà a constituir, amb Segart, una baronia. El 1436 Alfons III el Magnànim (1380-1458) vengué a Godofredo de Blanes la jurisdicció criminal, alta i baixa, i el mer i mixt imperi. El 1482 va comprar-la Joan de Custellens de Vilarrasa. Carles V (1500-1558) va confirmar el 1526 l'esmentada jurisdicció a Luís Vilarrasa. Com a conseqüència de la despoblació provocada per l'expulsió dels moriscos el 1611 se li concedí carta de població, amb elevats ingressos per al senyor: un cinquè de les collites.

En l'època foral el senyor va litigar amb Sagunt pel dret de la suprema jurisdicció. Els Saavedra, de noble llinatge procedent de Galícia, passaren a Múrcia al segle XVI i al País Valencià al XVIII; arribaren a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, senyora d'Albalat i Segart, amb Pere Saavedra. Aquest baró d'Albalat va realitzar molts abusos senyorials per augmentar les seues rendes i possessions fins al 7 de febrer de 1865 que es fa la transacció de pagar 130.000 reials de velló per a que els hereus del baró renunciaren a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles d'Albalat i Segart.

L'economia està basada en l'agricultura, principalment en el monocultiu del taronger, i un poc de secà. La resta del terreny són pinedes, matoll i improductiu.

Els monuments més interessants són:

• Església de la Puríssima o de la Immaculada. Construïda a finals del segle XVIII. Planta de tres naus i creu llatina. Decoració d'aire classicista i sever. Destaca la cripta que es va descobrir en 1988 davall de l'església.
• Llavaner .
• Casa Palau o Castell. El Palau gòtic millor conservat de la comarca. No es coneixen bé els seus primer orígens. L'edifici consta actualment de semisoterrani amb gran quantitat d'arcs ogivals i de mig punt, de pedra calcària blava i tres plantes amb tots el condicionaments d'una casa noble, amb cavallerisses, trull, saló noble i habitacions decorades a l'ús de l'època. Des de l'any 1897 pertany a la família Baixauli .
• Ermita de la Mare de Déu de la Cova Santa .
• El Garbí. Com a paratge natural i els voltants del poble.
• Aqüeducte del barranc de la Font de Ribera. Al camí d'Albalat a Petrés, hui sols resta un arc dels tres que el formaven.

De la seua gastronomia destaca l'arròs a la Comediana i el tortell, que és un dolç típic.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.