Comarques del País Valencià

dilluns, 16 d’abril del 2018

Vallés (La Costera)



El diminut terme està regat pel Canyoles i el seu relleu no té accidents rellevants.

Alqueria d'origen musulmà en què va plantar el seu campament durant els anys 1243 i 1244 Jaume I (1208-1276) i des d'on organitzava les seues incursions per aquestes contrades. Incorporada al regne cristià en aquelles dates, no existeix, però, document algú fins el morabatí de 1421 en què ja apareix citat com a Vallés.
Desert després de l'expulsió dels moriscs hagué de ser repoblat per Bernat Sanç, amb carta pobla de 16 de juliol de 1611, amb cristians procedents de Xàtiva i s'aprofità l'avinentesa per deslligar la seua parròquia de la de Cerdà, massa allunyada. En temps d'Escolano (1560-1619) el senyoriu pertanyia a Maties Sanç. En el segle XIX obtingué municipi independent i es llevá de sobre el senyoriu dels Sanç, els quals, però, no es desvincularen del poble. A mitjan el Segle XVIII, el Senyoriu de Vallés, corresponia al Marquès de Mascarell.


L'economia és agrícola amb els cultius propis d'aquestes terres: olivera, garrofera, cítrics i dacsa. L'absència d'indústria i una agricultura minifundista ha marcat el gradual retrocés de la població, que emigra cap a la veïna Xàtiva.


L'església de Sant Joan, del segle XVII i el Palau, casalot d'origen medieval perfectament restaurat, són els únics edificis dignes d'esment.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada