Comarques del País Valencià

dijous, 17 de maig del 2018

Benaixeve (Els Serrans)



El poble, de nova planta, ja que s’ha aprofitat el poblat construït per al personal que va fer les obres del pantà per a la seua ubicació actual, ofereix una singular estampa amb els seus edificis de mitjan segle passat en un terreny boscós. El terme és ric en paisatge, paratges i senders. Benaixeve compta amb tres pedanies: el Llogaret de Neva, nucli originari, que conforma el nucli del que és l'actual poble; el poblat de les Colònies i el del Pantà, antics habitatges usats avui en alguns casos com a segona residència, i que antany van ser dels treballadors de la Confederació i de l'antiga Fàbrica de Ciment de Portolés i Cia.


Hi ha troballes de l'Edat del Bronze i també algun record del pas dels romans. En època musulmana fou l'alqueria de Beni-Gever. Com a part integrant del senyoriu de Xelva, fou donat a Pere Fernández d'Azagra per Jaume I (1208-1276). A mitjan segle XIII passà als estats de la casa de Xèrica. Es va separar de Xelva el 1534. El 1563 tenia 38 famílies morisques; 40 el 1572 i 36 el 1602. Després de l'expulsió, el 1609, el senyor territorial, en Jaume Ceferí Ladrón de Pallars, va concedir carta de població als nous pobladors, el 25 de maig del 1610, amb unes condicions econòmiques d'especial duresa. Els segles XVII i XVIII estigueren marcats per diversos plets entre els vassalls i els senyors per qüestions relatives a les rendes senyorials. El 1827 es va dur a cap la cessió dels drets dominicals de tot el vescomtat de Xelva, cessió que no es va completar fins el 1865. Per la construcció del pantà de Benaixeve en la dècada de 1940 (quan comptava amb uns 500 habitants), Benaixeve va restar cobert per les aigües, i la seua població va ser traslladada a un poble de nova planta dependent de Paterna de la qual ha obtingut recentment la segregació i ha assolit ajuntament propi amb el nom de Sant Antoni de Benaixeve.

L'economia es veu reforçada en èpoques de vacances, quan el poble s'ompli d'estiuejants.


El seu patrimoni històric va desaparèixer sota les aigües; el que hi ha forma part de l’arqueologia industrial encapçalat per la pròpia presa, la fàbrica de ciment, les escoles, els edificis d’administració, etc. També citarem:
  • Església de la Puríssima Concepció, de 1950.
  • Ermita del Pilar
  • Ermita de sant Isidre




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada