Comarques del País Valencià

dilluns, 7 de maig del 2018

Caudete de las Fuentes (La Plana d'Utiel-Requena)



El terme està regat pel riu Magre i és ric en aigües, bona mostra en són les tres fonts que hi ha al casc urbà, la Grande , amb 20 canonades i la Chica i El Encañete , amb aigües de diferents procedències i qualitats.


Els jaciment ibèrics de Los Villares i la Casa de Doñana són el primer rastre de poblament al terme encara que, al mateix lloc, hi ha també mostres del Bronze i del Ferro; d'època romana s'hi han trobat monedes; el topònim pot descendir de l'àrab Al-Qabdad, on vol la tradició que el 4 d'agost de 1172 acamparen les tropes del califa Yusuf. Des de la conquesta cristiana fins el 1851 ha pertangut a Castella i no és fins a 1957 quan s'independitza del bisbat de Conca per incorporar-se a l'arxidiòcesi de València.

L'economia es recolza totalment en l'agricultura, cereals, cànem, oli, ametla, quelcom d'horta i, fonamentalment, la vinya. Forma part de la Denominació d'Origen Requena-Utiel que elabora vins de gran qualitat.

La plaça de la Llotja i l'Alameda són els llocs de trobada i passeig del poble que compta en el seu patrimoni amb:
  • Església de la Nativitat de nostra Senyora, de 1735.
  • Les fonts Grande, Chica i Encañete.
  • Jaciment Los Villares. Poblat ibèric, conegut com Kelin, que està considerat u dels més importants del País Valencià. Comparable en la seua època amb Arse (Sagunt), Saetabis (Xàtiva) o Edeta (Llíria), Kelin comptava fins i tot amb una seca on s'encunyava moneda. La superfície era aproximadament la de l'actual comarca, la qual cosa pot donar una idea de la importància de Caudete de las Fuentes, que antigament era coneguda a la comarca com "La Capitalilla", en contraposició amb la dualitat com a capitals de Requena i d'Utiel. Posteriorment, la pèrdua de la guerra contra Roma per part de Sertori, provocaria la decadència d'aquest important nucli urbà.
  • Col·lecció Museogràfica Luís García de Fuentes. Instal·lada en la coneguda com  Casa Modernista, fou inaugurada en 1979 i ampliada i modernitzada en 2018. Compta amb objectes i peces arqueològiques dels jaciments citats, entre elles dos dels atuells més importants de tota la cultura ibèrica.
  • Llavaner.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada