La Granja de Rocamora (El Baix Segura)

El reduït terme està cobert d'horta i de flora mediterrània; paga la pena l'excursió al Cabeço de la Font. 

D'origen musulmà, pot ser coincident amb una antiga alqueria. El senyoriu va posseir-lo la família Rocamora, que posseïa també la Torre i poble de Benferri així com poblacions d'altres comarques com Agost o Novelda, des que el 1462 l 'adquirí Jaume de Rocamora, senyor de Benferri, noble d'origen català que va acompanyar Alfons X (1221-1284) en la conquesta.
El 1565 s'independitzà d'Oriola, del qual municipi formava part. Amb l'expulsió morisca va quedar despoblada. La seua parroquia va dependre de la de Coix fins el 1602. En 1628 Felip III (1578-1621) va concedir el títol de Comte de la Granja a Francesc de Rocamora i Maça; posteriorment el comtat el posseïren els Dàvalos, els Pardo i els Agrela. El 23 de juny de 1646 en què el comte accedia a la jurisdicció suprema pels serveis militars i el pagament de 10.000 reals de plata dobles al rei Felip IV (1621-1665). A principis del segle XIX la manca d'hereus de la família propietària va deixar la propietat de la terra als habitants del poble --la qual cosa explica el repartiment actual entre xicotets propietaris-- i es va constituir el municipi de la Granja.

L'únic focus econòmic radica en el cultiu i comercialització dels productes hortofrutícoles propis de la comarca.

Els seus únics monuments:

• Torre de la Mora. Gran cub de maçoneria, que formava part d'un conjunt defensiu. Actualment està restaurada i forma part d'un habitatge particular.
• Església parroquial de sant Pere apòstol. 1775. Bastida sobre l'antiga ermita de Coix, de la qual parròquia, com ja s'ha dit, depenia.
• Ermita de la Santíssima Creu. 1971.

S'hi conserva la tradició dels Auroros de la Mare de Déu del Rosari, càntics amb arrels a l'Edat Mitjana, quan els dominics arribaren a La Granja. Els recorreguts rituals dels monjos començaren a ser secundats pel veïnat donant lloc a una peculiar mostra religiosa que s'ha convertit en la més popular de la comarca. A partir de la festivitat de la Mare de Deu del Rosari i durant els quatre diumenges d'octubre campanetes, bombos i platerets són els instruments que acompanyen les copletes, normalment fixes en cadascuna de les cantonades i llocs de costum on els veïns esperen amb impaciència, per a rematar la festa amb una xocolatada popular.

De la seua gastronomia, putxero amb pilotes, arròs amb crosta i arròs a la grangera.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.