Quesa (La Canal de Navarrés)

Escampat pels vessants del Caroig, el territori municipal ofereix una bona xarxa de rutes per a senderistes i cicloturistes, possibilitat de practicar el salt des de pont i el muntanyisme.,, nombrosos barrancs, els llacs i cascades del riu Gran, coneguts com Los Charcos; la presa del riu Escalona o els paratges del riu Fraile. Menció especial mereix l'abric rupestre del Voro, descobertes en 1972, conté nombroses figures d'Art Rupestre Llevantí (Patrimoni de la Humanitat), entre elles una de les escenes més famosa d'aquest art: la dansa dels quatre arquers.

Hi ha les restes d'un poblat de l'Edat del Bronze, típic de la cultura del Bronze Valencià, en el turó de la Ruptura. Els fundadors musulmans l'anomenaren Queixen que significa quelcom paregut "poble castigat pels vents de ponent". Jaume I (1278-1296) quan l'ocupà en 1240 canvià el topònim pel de Quesa. La seua primera propietària va ser María Boy i de Calatayud. En maig de 1250 el Llibre de Repartiment parla d'un tal Dragó com beneficiari del municipi. Tornà posteriorment a la Corona on es mantingué fins el 12 d'abril de 1367 en què Pere IV el Cerimoniós (1319-1387) obsequià a Joan Alfons de Xèrica amb l'alta jurisdicció sobre Navarrés i Quesa. En 1604 donà el títol de comtat en la persona de Lluís Castella Vilanova, el qual canvià, sense èxit, la denominació de Quesa per la de Villa Castella; en 1606, el rei Felip III (1578-1621) li concedí drets en l'administració de justícia i obtingué privilegis dels furs.

Els moriscs en ser expulsats el 1609 resistiren violentament en la partida anomenada de Los Arroces, on hi ha unes coves, fins ser vençuts. En els anys següents va predominar-hiu una recessió econòmica deguda al buit deixat pels moriscs ja que en els preus dels arrendaments de delmes es posà de relleu un espectacular descens a Quesa i Bicorb; és per si eloqüent el que en 1646 només se sostinguera per una població de 15 cases. En 1690 una epidèmia va morir tots els habitants llevat d'una família, els Garcia. En 1748, un terratrèmol assolà 56 cases. En exe mateix segle, amb l'arribada d'una indústria sedera, la població experimentà una certa recuperació. A partir de mitjan segle passat l'èxode s'ha fet ja imparable.

L'agricultura: garrofa, olivera i taronja sostenen l'economia quesina que darrerament es veu reforçada pel turisme rural.

Patrimoni:

• Església de Sant Antoni Abat. Molt modificada des de la seua fundació, la darrera intervenció va ser l'afegitó, en 1980, del campanar, de més de20 m. d'alçària. Els campaners de Quesa mantenen la tradició del toc manual de les quatre campanes.
• La Font de la Mina. Datada en 1948, fou restaurada en 2018.L'aigua desemboca en una bassa destinada al reg dels conreus del poble i al llavaner públic, construït en 1947 i restaurat en 2020; encara es fa servir per a llavar roba i altres utensilis domèstics.
• Castell. Segle XII. Molt menut i abandonat ja en els primers temps de la reconquesta. Escasses deixalles certifiquen el seu estat de ruïna absoluta.
• Ermita de la Santa Creu. Segle XVIII.

La gastronomia, típica d'interior, parla de gaspatxos, coques d'embotit, farinetes i arrossos secs.