Toràs (L'Alt Palància)

Fonts com la de Camarillas, el Chorrillo, la Malaña, la Hoyuela; masies com la Talaia, la Cerrada, los Planos i Hondonera; diversos cims i pujols no massa elevats dels què el més important és la Penya Escabia, i un bon grapat de senders i rutes constitueixen els principals atractius paisatgístics d'aquest municipi castellanoparlant.

El seu nom prové de toros i toràs que hi acudien antigament a pasturar als seus voltants, encara que en l'actualitat aquests ramats es troben reduïts al mínim. Lloc fundat pels àrabs, que fou conquerit per Jaume I (1208-1276) i lliurat a l'orde de Calatrava, en poder de la qual es va mantenir fins el regnat de Carles I (1661-1700), qui va incorporar-la a la Corona. El general isabelí Azpiroz va instal·lar-s'hi, la qual cosa va provocar un fort setge per part dels carlistes que acabà el 22 de maig de 1840. Fou poblet de Begís fins el 1842, en què fou erigit municipi independent. Demogràficament presenta, des les primeries del XX una progressiva reducció de la seua població jove, ja que aquesta emigra vers zones industrials com ara Barcelona, La Plana de Castelló i l'Horta de València.

Els sectors econòmics són: l'agricultura amb predomini de l'ametler i l'olivera; també hi ha pomes i hortalisses; la ramaderia: ovelles, sobre tot; també granges de porcs i avícoles; la construcció i el sector serveis. La indústria hi és nul·la.

A poc a poc Toràs ha esdevingut lloc d'estiueig la qual cosa ha canviat la tradicional fesomia del poble en què els principals edificis són l'Ajuntament i l'església de Santa Quitèria. S'hi conserven també algunes masies com ara la de la Talaia, dels Plans i la Cerrad. El mes de juny de 2021 s'hi va inaugurar el Museu Etnológic i Etnogràfic del poble en homenatge al seu il·lustre fill Antoni Ponz Piquer, de qui parlarem tot seguit.

Antoni Ponz Piquer va nàixer a Toràs (L'Alt Palància)el 28 de juny de 1725. Conegut com el Pare Ponz, va rebre una formació molt completa, humanística, artística i teològica, a Sogorb, la Universitat de València, Gandia i l'Escola de les Tres Arts de Madrid. Viatger impenitent, va passar llargues temporades a Itàlia i va viatjar per tot l'Estat i per Europa; fruit d'aquests viatges són els seus "Viatges d'Espanya" i "Viatges fora d'Espanya". Però no per això deixà de cultivar les altres seues passions: la pintura i la història. Fou una figura essencial de la política cultural borbònica i va treballar en la recopilació de treballs i reliquiaris de la Biblioteca d'El Escorial. En 1773 va ser elegit acadèmic de la d'Història i el 1776 va ser secretari de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Va morir-se a Madrid el 4 de desembre de 1792.

L'olla, feta amb plantes aromàtiques, la carn torrada, el matapuerco , conill, coques de sardina, embotits, oli i olives del terreny, i en el capítol reboster escudelles, figues amb nous i confitures caseres en són una bona mostra de la gastronomia local.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.