Cases Altes (El Racó d'Ademús)

Situat a la vora dreta del Túria compta amb un terme molt muntanyós on cap destacar el Puntal del Sordo (1.001 m), la Lloma Lorente (1.047 m.), el Resillo (1.022 m), el Peñasco (1.206 m) i el vèrtex geodèsic de tercer ordre Corella(1.136 m). Aquesta orografia depara força paratges interessants com ara: la Muela de Casas Altas, el Gazapo, l' Umbria Negra, el Pinar, la Fresnera o la Ribera; els barrancs de l' Umbria Negra, de la Balsa, dels Tollos; les fonts de Bellido, el naixement de la Balsa, la del Tornajo, decorada amb manisetes; la d' Inarejo, las Clochas; les coves de los Hornos i la Cañada.

El seu origen és musulmà. Fou conquerit, amb la resta de la comarca, pels cristians el 1210, recuperat pels moros i integrat definitivament l’any 1259, per part de Jaume I (1208-1276), en el Regne de València. El seu primer nom va ser Casas Altas del Río. El 10 de març de 1772, l'església abasta la categoria de vicaria i la independència de la d'Ademús; de la qual localitat fou poblet fins el 5 d'octubre de l'any 1845 en què es va convertir en municipi independent. El 25 de juliol de 1879 l'ajuntament proposà al de Cases Baixes fer una petició conjunta a les diputacions de Terol i València per tal d'afegir-se a Aragó i intentar així una millora en les seues economies. El 21 de març de 1881 plantejà a Cases Baixes la fusió en un d'ambdós municipis. Cap de les dues propostes no va prosperar. Entre 1885 i 1886 una epidèmia de còlera va afectar greument la demografia. Fins les primeries del segle XX va mantenir una població estable però durant aqueix segle ha entrat en greu procés d'abandonament.

Al llarg de la passejada pel poble, amb el tipisme singular de la comarca, entre cases blanquejades i decorades amb munts de flors, trobem mostres d'arquitectura popular: pallers, barraques de pedra i cases típiques de la zona. En moltes cases encara es conserven refugis de la Guerra Civil, algú d'ells obert al públic. Hi trobem també:

• Esglèsia de la Santíssima Trinitat, neoclàssica, del segle XVIII.
• Molí fariner, que conserva peces pròpies de la seua mecànica.
• Llavadors de la Poza i del Molino. Restaurats.
• El parc escultòric amb peces interessants, com ara la "Ventana", "Levantemos el Rincón" o "Tripodium"

Viu de l'agricultura i la seua producció principal és el sègol, la dacsa i les hortalisses.

El 31 de maig de 1925 va néixer a Cases Altes Paco Candel Tortajada. Quan encara era un xiquet, la seua família va emigrar a Barcelona. Els primers anys, visqueren en una de les múltiples barraques que ocupaven la muntanya de Montjuïc. Va estudiar fins als catorze anys, edat en què va començar a treballar. Candel va estudiar fins el catorze anys, edat em què començà a treballar. Amb el pas del temps es va convertir en un autor literari que va dedicar la major part de la seua obra a l'onada migratòria cap a l'àrea metropolitana de Barcelona que es va produir a mitjan segle XX., amb "Els altres catalans", un estudi periodístic i sociològic sobre els immigrants, va ser la que li donà reconeixement. Escribí novel·la, conte, assaig i articles i reportatges. Fou Senador pel PSUC i obtingué diverses condecoracions com ara la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i la Creu de Sant Jaume, en 1983. Es dóna la circumstància que Candel era cosí del pintor Joan Genovés (1930-), qui va il·lustrar la portada del primer llibre del seu cosí "Hi ha una joventut que espera". Candel va morir a Barcelona el 23 de novembre de 2007.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.