El terme municipal té un gran valor paisatgístic i
arqueològic.
A la cova del Colmenar i a la muntanya del Tormagal s'han
trobat abundants restes de ceràmica i sílex que parlen d'algun tipus de
població ibera i del Bronze. També al Tormagal ha ha deixalles dels romans:
monedes, inscripcions en diferents objectes i una mena de vil·la rústica.
Amb tot això i el fet que durant el regnat del visigot Wamba (600-688) és esmentada en un document, l'origen pot ser siga anterior als àrabs; però la fundació, indiscutiblement, és musulmana. Després de la conquesta foren els seus senyors els Xèrica i després va formar part del vescomtat de Xelva atorgat per Joan I (1350-1396), l’any 1390, a Pere Lladró de Vilanova, per a acabar sent els seus senyors els ducs de Vilahermosa. La població continuà sent morisca, de la fillola de Xelva, fins l'expulsió en què hi havia 130 focs. Durant les guerres carlistes fou assaltada en diverses ocasions per les tropes del pretendent al tron; el seu castell fou rehabilitat durant la primera guerra carlista (1840) pel general isabelí Aspiroz (1797-1868). La construcció del pantà de Loriguilla, que acabà amb la demolició del poble, rere llargs plets i procediments administratius, obligà al trasllat dels seus veïns al nou poble construït per al cas, tot i que, amb el pas del temps, molts han retornat i ara la població es reparteix entre ambdós nuclis.
Amb tot això i el fet que durant el regnat del visigot Wamba (600-688) és esmentada en un document, l'origen pot ser siga anterior als àrabs; però la fundació, indiscutiblement, és musulmana. Després de la conquesta foren els seus senyors els Xèrica i després va formar part del vescomtat de Xelva atorgat per Joan I (1350-1396), l’any 1390, a Pere Lladró de Vilanova, per a acabar sent els seus senyors els ducs de Vilahermosa. La població continuà sent morisca, de la fillola de Xelva, fins l'expulsió en què hi havia 130 focs. Durant les guerres carlistes fou assaltada en diverses ocasions per les tropes del pretendent al tron; el seu castell fou rehabilitat durant la primera guerra carlista (1840) pel general isabelí Aspiroz (1797-1868). La construcció del pantà de Loriguilla, que acabà amb la demolició del poble, rere llargs plets i procediments administratius, obligà al trasllat dels seus veïns al nou poble construït per al cas, tot i que, amb el pas del temps, molts han retornat i ara la població es reparteix entre ambdós nuclis.
L'únic monument digne d'esment és el castell, que es
troba en estat de ruïna (malgrat ser catalogat BIC) en les proximitats del
poble antic i conserva el recinte emmurallat, part dels fonaments i alguns
elements auxiliars. També hi ha l'ajuntament, de 1971, i l'església de les
santes Caterina i Anna.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada